Comentari Text Adolescents I Drogues

5 10 15 20 25 30 35Fa sis anys, els adolescents fumaven, bevien i consumien drogues illegals en menys proporci que actualment. s preocupant que tot just en arribar als tretze anys el 80 dels nens i nenes ja senganxin al tabac i lalcohol. S, nens i nenes, perqu encara no sn altra cosa que criatures. Quin mn s aquest, doncs, que els adults els estem posant a labast Els uns directament, perinteressos lucratius els altres indirectament, per impotncia de lluitar contra els poderosos. Per, duna manera o daltra, tots responsables. Davant de la quitxalla. i tamb davant de la canalla de quinze anys que sacosta al porro de la de setze que prova la cocana. Noms ho fan un 10. per s que encara sn petits. Amb ledat creix el nombre de consumidors, i creixen les dosis. I a loferta shi afegeixen lesdrogues de sntesi, amb la promesa dun cap de setmana excitant. Tot un entorn ple de riscos que no lhan creat pas ells, que lhem fet entre tots i que entre tots mantenim. Els uns el fomenten tot fent negoci, els altres el consentim. Com s que malgrat la informaci sobre els perills del tabac i de lalcohol els nostres fills hi cauen tan fcilment Potser perqu els donem mal exemple fumant nosaltresmateixos potser per la contrainformaci i propagandstica. La publicitat, directa o subliminal, del tabac i de les begudes alcohliques no decau. No podem esperar que els adolescents es defensin per si sols dels embats procedents de la societat adulta. Ho tenen tot tant a m Les cigarretes a qualsevol lloc i sense traves, malgrat que suposadament es controli ledat dels compradors. Lalcohol als bars i a lesdiscoteques, malgrat que suposadament shagi de vigilar qui hi entra i qu beu. Les substncies illegals, no se sap com, se les troben a tocar. Provar, experimentar amb tot all desconegut s una temptaci irrefrenable en lpoca en qu es passa de la infantesa a la joventut. No caurem en la utopia de pretendre una societat irreprotxable. Per si que hauria de ser menys agressiva envers la salut fsica imental dels joves. S que ens hem de preguntar per qu desprs de provar una droga molts hi tornen una vegada i una altra fins a caure en el consum habitual. Quina inseguretat pateixen, quina mena dhedonisme els hem infs, quines fites dxit i competitivitat els inculquem Qu faran ells mateixos, daqu a pocs anys, amb els seus propis fills, si arriben a tenir-ne No cal esperar que siguin menys permissiusque els pares i les mares actuals. Menys covards a lhora de defensar-los dels riscos que corren. Menys irresponsables enfront dun sistema econmic que colpeja el benestar corporal i emocional. Dentre tots, alguns sen sortiran prou b. Altres hi deixaran la pell, o la salut, o el benestar psquic. Una enquesta que es faci daqu a sis anys, qu dir Ens haurem desgarrifar encara ms. nosaltres i els que arasn adolescents Eullia Sol. Avui (20 abr. 2000). El comentari que toferim noms s un exemple de com el podries redactar. Al marge, hem anat indicant quines sn les informacions que apareixen en cada part del text. Prova a redactar-lo de nou i mira quines parts de la redacci canviaries i quines mantindries.Autor, ttol, tema i mbit dus del textEl text Adolescents i drogues dEullia Sol pertany a lmbitperiodstic. s un article dopini, no s ficci, s escrit, s formal (preparat) i gira al voltant dels adolescents i el consum de drogues. Tracta un tema social, en concret una qesti tica de carcter especfic que es dona en els temps actuals.Tipus destructura, finalitat del textEs tracta dun text complet, distribut en pargrafs, amb ttol. T una estructura argumentativa, la finalitat de la qual s orientarlopini del lector i usa la funci representativa (informa, per exemple a les lnies 15 i 16), identifcativa (identifica, lnies 1 i 2), expressiva (expressa la posici de lautora, lnia 24) i apellativa (atrau latenci del destinatari, Inies 33 i 34).ParticipantsEs unilateral, multidireccional, amb presncia de lemissor i noms fa referncia al receptor (juntament amb lemissor) amb ls de la primera...