Comentari D'Ar: Eros I Psiqué

EROS I PSIQUÉ



CATALOGACIÓ
Títol: Eros i psiqué
Autor: Antonio Canova
Datació: 1787- 1793
Localització: Museu del Louvre (París)
Dimensions: 1,55 x 1,68 metres

ANÀLISI FORMAL
Material i tècnica:
L’obra està tallada amb marbre blanc, per tant és monocroma.
Forma i tipologia:
La forma és exempta i la tipologia és de grup escultòric amb dues figures: una agenollada i l’altrerecolzada. Canova expressa en aquesta escultura el rigor de l’art neoclàssic i mostra l’ideal de bellesa masculí i femení de l’època.
Elements plàstics (volum, espai, llum i cromatisme):
Lluny de la característica fredor neoclàssica, l’autor aconsegueix una obra plena de tendresa, aspecte que es veu potenciat no només per l’elecció del moment de la història, sinó també pel tractament acurat delmaterial. Canova va aconseguir transformar la duresa del marbre en una textura suau i delicada polint amb pedra volcànica l’obra acabada i banyant-la en calç i àcid per donar una sensació de perfecció en els dos cossos adolescents perfectament formats, sobre els quals la llum llisca amb força i claredat, creant un suau difuminat.
Gràcies a aquest acabat, aconseguí una intensa sensació de realismeanatòmic. Malgrat la pretensió de fidelitat als models d’escultura grega clàssica, l’obra no està policromada, perquè durant el Neoclassicisme es considerava, erròniament, que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.
La llum produeix efectes de llum i ombra al contrastar siluetes molt retallades.
Hi ha un intent de donar vida una matèria inerta com el marbre.
Composició(eixos organitzadors, proporció i perspectiva) i ritme:
La composició es tancada, els dos cossos juvenils tracen una aspa, determinades per les ales del déu grec el centre de la qual passa entre els llavis dels dos amants. Aquest instant fugisser del petó, Canova l’enquadra en un cercle format pels braços de Psiqué, que abraça el cap del seu estimat, i els d’Eros que envolten i agafen el cap i elcos de la seva estimada. Amb això, l’escultor aconsegueix que l’espectador, inconscient, centri la seva mirada i l’atenció en aquest punt focal.
Expressió:
La gestualitat dels cossos i dels membres (boques a punt de tocar-se, Eros acaronant el pit de Psique, aquesta amb les mans darrera el cap del déu) crea un gran efecte de passió eròtica.

ANÀLISI ESTILÍSTIC
Característiques generals delNeoclassicisme:
Caiguda de l’Antic Règim
Descobriment d’Herculà i Pompeia
Aparició de les acadèmies
Cansament del Barroc decoratiu i el Rococó
Necessitat de Napoleó i els emperadors europeus d’emular els cèsars romans
S’origina a França i d’aquí passa als Estats Units d’Amèrica
Exaltació del món clàssic: Grècia i Roma
Utilització de temes mitològics
Còpia dels models romans
Pobresacreativa

CONTEXT ESPAI-TEMPS
L’obra dona resposta a l’interès de Napoleó per l’escultura clàssica
Malgrat tot aquesta obra traspassa la fredor del Neoclassicisme i presenta una escultura molt més apassionada, tant pel que fa al tema com per l’esperit romàntic que es comença a entreveure.

INTERPRETACIÓ
Tema i iconografia:
(A CONTINUACIÓ TENIU EL MITE COMPLERT, l’he tret del llibre de grec, aixíque està tot bé)
L’estructura reflecteix el final d’una història mitològica narrada per l’escriptor llatí Apoleu al llibre l’Ase d’or: segons la tradició mitològica més difosa, Eros era un déu menor, fill d’Afrodita i Hermes. Sempre se l’ha representat com un nen proveït d’ales, entremaliat i juganer, a qui agradava inflamar ens cors de les divinitats i dels homes sense pietat amb la torxa i lesfletxes; fins i tot Zeus, pare de les divinitats, sovint era víctima de les seves malifetes. En la llegenda d’Apoleu, en canvi, Eros apareix com un adult enamorat de la bellíssima Psique.
Apoleu situa l’acció del conte en un palau on vivien tres princeses molt belles, la més petita de les quals, de nom Psique, excel·lia sobre les seves germanes e bellesa. Tothom admirava Psique com si fos la...