Comentari d'un text històric

Com bé podem observar, es tracta d’un document primari escrit a l’any 1897 respecte l’època de l’autor. Per altra banda, ja que parla del passat, és una font secundària. Per tant, estem parlant d’un text historiogràfic. Concretament, l’autor fa una síntesi del què va ser la pesta juntament amb la seva propagació per tot el món.
Com ja hem dit, va ser publicat a l’any 1897, època que pertany alcatalanisme polític. És propi del regnat d’Alfons XIII , Regència de Maria Cristina en la seva etapa final. També és previ a la fundació de la lliga regionalista.
El text ens parla d’una malaltia infecciosa, la pesta, i de l’expansió de diverses epidèmies que aquesta va comportar al llarg de tots els temps.
L’autor és el Dr. Claramunt. Aquest, s’adreça de forma directe a la societat d’aquellaèpoca. Podem comprendre que l’article té diverses finalitats, però, bàsicament, es redueixen en una: informar a tots els ciutadans dels símptomes d’aquella, i tenir uns coneixements bàsics de la seva antiguitat i de les diferents epidèmies que es van originar. Estem davant d’un article que reflecteix les inquietuds i els interessos de la gent del 1897. Personalment, jo penso que és evident que l'autorescriu sobre el tema ja que principalment està en busca de l'atracció del lector.
Es tracta d’un document del “ diari regionalista d’avisos y noticias, Lo Somatent” del 1897, del Dr. Claramunt.
El text presenta tres parts, en les quals l’autor exposa les seves idees. A la primera part, es fa referència al poder difusiu de la malaltia i a la seva força infecciosa i contagiosa que es propagatant en ciutats grans com en pobles petits deshabitats. També remarca els seus símptomes principals i més greus, com la febre intensa, la pèrdua de les forces i la debilitat.
Destaca, sobretot, que des del primer dia es pot donar la formació de bubons, en que temps abans eren ganglis. Aquests, creixen ràpidament i adquireixen una gran mida. Llavors, és quan s’estoven i es pot fer una intervencióquirúrgica. Malauradament, però,gairebé sempre ve la mort al cap de dos dies, aproximadament ,començada la febre. Ens parla d’una mortalitat terrible.


A la segona part, podem observar que el Dr. Claramunt afirma que de l’antiguitat de la pesta bubònica només hi ha especulacions. Al començament de la nostra Era, es tenien notícies d’epidèmies de pestes bubòniques ocorregudes a diversos regnats,com el de Neron. Més endavant va néixer l’anomenada “pesta Justiniana” que es va expandir des de l’any 531 al 580. Alguns historiadors parlaven dels sofriments que causava la malaltia. Aquesta, va recórrer tot el món. L’autor també vol fer constància de l’epidèmia més horrorosa que registra la història: la del s. XIV que va despoblar a Europa. Va arribar a provocar la mort de la quarta part de lapoblació aproximadament. Durant el s. XV , la pesta va acabar envaint Espanya varies vegades. Seguia en el s. XVII a l’Europa i continuava amb la seva extensió. Algunes epidèmies remarcables del segle, van ser les de Lió, notables per la seva violència i propagació, les de Montpeller i les de Londres.
Cerdanya, Provensa, Rosselló van acabar sent envaïdes com totes les altres regions.
En el darrerquart del segle, la pesta va fer una sola aparició a Europa.

A la tercera i última part , l’autor vol acabar amb una conclusió final. En el mes d’Abril del 1879 la malaltia va quedar completament extingida.
Ell conclou que tal i com són conegudes avui en dia les causes de la malaltia, no és gens difícil evitar tots els desastres que aquesta va arribar a comportar.

Podem observar que laprimera part és bàsicament informativa, la segona és explicativa i en la tercera rau la conclusió del propi autor.

Des del meu punt de vista, crec que el pànic sempre ha estat la primera reacció humana a les terribles pandèmies. El pànic sol anar acompanyat de la fugida. Com ja hem vist, la pesta bubònica va causar successives pandèmies, deixant els primers registres més o menys fiables,...