Comentari

ÍNDEX

-La pàtria: Bonaventura Carles Aribau..........................................................................1

-Vora la mar: Jacint Verdeguer.......................................................................................2

-Dos campanars: Jacint Verdeguer.............................................................................3-4

-Oda a Espanya:JoanMaragall......................................................................................5

-Bèlgica:Josep Carner....................................................................................................6

-Tot l'enyor de demà: Joan Salvat Papasseit..................................................................7

-Vinyes verdes vora el mar: Josep M. DeSegarra.........................................................8

-Súnion!T'evocaré de lluny...:Carles Riba.....................................................................9

-Es quan dormo que hi veig clar: J.V.Foix..................................................................10

-Assaig de càntic en el temple: Salvador Espriu.........................................................11

-No empreguntis,amor...:Rosa Leveroni.....................................................................12

-Els amants: Vicent Andrés Estellés.......................................................................13-14

-L'Elionor: Miquel Martí i Pol...............................................................................15-16



















LLISTAT DE POEMES DEL DOSSIER A LLIURAR LAPRIMERA SETMANA DE JUNY

LA PÀTRIA: BONAVENTURA CARLES ARIBAU

-Tema:
La Pàtria presenta dues finalitats: una de general, elogiar la pàtria i l’elogi de Gaspar Remisa. Mitjançant la primera intenció, Aribau vol agradar el seu patró, el qual lloa a la darrera octava del poema.

-Estructura:
A la primera estrofa Aribau lamenta la pèrdua per sempre, de la llengua catalana. És un plany, uncomiat resignat d’una pàtria entesa com a llengua, tal com assenyala Manuel de Montoliui Victor Revolta.
L’evocació de la pàtria es fa com el d’un paisatge. Aquesta opció prengué força amb el Romanticisme.
La segona estrofa ens diu que la retòrica del poema està al servei de l’enyorament, de l’elegia. Ara s’associa el paisatge amb la família i enyorant els elements físics, hom evoca elspersonals.
La tercera estrofa és també un cant d’enyorament perquè sembla una última maniobra per a recordar la glòria a la llengua, la glòria passada. Això es pot relacionar amb les Apologies de la llengua de Josep Pau Ballot i Torres i també amb la frase de Manuel Milà i Fontanals en el primer discurs dels Jocs Florals: Fem-li un refugi a la llengua, almenys fem-li un recer per recordar-la.
En quartaestrofa el que abans era un to de renúncia, ara és una invitació, un crit, un programa. Deixa clar que la llengua ha desaparegut del món literari. Esmenta savis, autoritats, costums i lleis. Vol tenir un efecte sobre la gent que no té consciència sobre la llengua i ho amb el propòsit de l’obra perquè la grandesa s’encomana a l’amo i alhora la llengua de la pàtria és la llengua del patró. Aqui esvenç al castellanisme.
A la cinquena estrofa torna l’evocació del què podia haver estat i no és la llengua catalana. Aribau li atorga la condició de pròpia i transcendental, doncs és amb la que usa quan es troba sol i parla amb el seu esperit.
I a la sisena estrofa Aribau evoca la seva infantesa a Catalunya i amb l’exaltació del lloc d’origen lloa la figura del patró, a qui equipara simbòlicamentamb la Pàtria.

-Anàlisi de la forma: És un poema que consta de 6 octaves reials, 8 versos alexandrins, la rima es consonant.
L'estructura és: ABBA ACCA, DEED DFFD, GHHG GIIG...
Figures retòriques: Hipèrbole: el poema es una exageració, metàfora: els turons desiguals- metàfora de Mont Serrat, comparació: així com l'arbre emigrat, paral·lelisme: adeu siau turons...,

-Contextualització:...