Comentaridetext

Introducció a la Història Antiga
Comentari De Text
Els textos a comentar són uns fragments, de caire historiogràfic i on es narren les causes que van provocar l’inici de la Segona Guerra Púnica; del tercer llibre, 1a Guerra Púnica fins la batalla de Cannes, de l'obra Històries, que consta de 40 llibres, escrita per Polibi, historiador grec, nascut a Megalópolis, Grecia, l'any 200 a.C i on tambéva morir l'any 118 a.C.
Trobem que els fragments els podem dividir, gràcies a les idees clau que s'exposen en els fragments, en quatre parts. En la primera, s'exposa l'equivocació per part d'alguns tratadistes d'Aníbal en afirmar que les causes de la Segona Guerra Púnica van ser l'asedi de Sagunt i el pas per l'Ebre. En la resta de parts s'expliquen les causes que l'autor creu que són les reals ique vindrien a ser els tres paragrafs del segon fragment.
L'objectiu de Polibi era narrar els 52 anys que Roma va necesitar per fer-se amb l'hegemonia del mediterrani (220-168 a.C), però Polibi va més enllà i per tal de realitzar un estudi minuciós d'aquest període, retrocedeix fins a la 1a Guerra Púnica (264 a.C) per conèixer els antecedents i s'avança fins al 146 a.C, any en que Cartagofinalment és derrotada, per estudiar les conseqüencies d'aquesta hegemonització. En el cas concret d'aquests fragments, Polibi persegueix explicar les veritables causes que van conduir a l'enfrontament entre Cartago i Roma al 264 a.C en la 1a Guerra Púnica.
Pel que fa a la forma d'escriure, Polibi intenta que tot alló que expliqui ho faci de forma entenedora i deixa de banda l'escritura dramàtica, quetant li van criticar els seus homolegs, i com podem veure en aquests fragments, no trobem cap exemple de llenguatge poètic, a excepció d'una exclamació al final del primer fragment que enfatitza l'equivocació d'aquests tratadistes.
Ara analizarem el perquè Polibi explica el que explica en el segon fragment on s'exposen les causes de la Segona Guerra Púnica.

En cuanto a la guerra entre romanos ycartagineses (pues de ella partió la digresión) hay que considerar que la primera causa fue el resentimiento de Amílcar, el llamado Barca, que era padre natural de Aníbal. Amílcar, en efecto, en la guerra de Sicilia no fue derrotado en su espíritu, ya que comprobaba que había conservado intactas sus tropas en Érice, y con el mismo empeño que él tenía. A causa de la derrota naval de los cartagineses,se había visto forzado a ceder a las circunstancias y a firmar los pactos. Pero la cólera le duraba, y aguardaba siempre una ocasión. Si no se hubiera producido la revuelta de los mercenarios contra los cartagineses, en lo que dependía de Amílcar, al punto habría comenzado otra campaña y los preparativos para ella. Pero los disturbios internos le ocuparon, y se dedicó a estas acciones.
Calfixar-se que Polibi anomena "Guerra de Sicilia" a la Primera Guerra Púnica. A partir d'aquí observem que l'autor dona la primera causa com una venjança d'Amílcar pels fets de la guerra de Sicilia i sobretot per la batalla del Mont d'Ercte, ja què encara que no va ser derrotat i les seves tropes van sortir intactes de la batalla, van perdre la guerra a causa de les derrotes que havien sofert en lesbatalles navals i a conseqüencia d'aixó Roma va imposar unes condicions de rendició molt severes: Cartago va perdre els territoris que controlava a Sicilia, va haver de pagar un quantiós tribut a Roma i a causa del debilitament de Cartago i de les seves rutes comercials al poc temps també va perdre Cerdenya i Corsega a mans de Roma i a més va esclatar una guerra civil, que va durar al voltant de tresanys, ja que l'estat no podía pagar els serveis dels mercenaris que havia contractat per la guerra. Finalment i gràcies al comandament de les tropes d'Amílcar, els mercenaris van ser derrotats.

Pero cuando los cartagineses hubieron solventado los disturbios aludidos, los romanos les declararon la guerra, y ellos, primero estaban decididos a todo, en la suposición de que la justicia de su causa...