comentariio

Tribuna Política fiscal anticíclica

Santiago Fernández de Lis - 22/09/2008

A mitjan dècada dels noranta, Espanya es preparava per a l’entrada en la Unió MonetàriaEuropea enmig de l’escepticisme d’alguns dels nostres socis, que dubtaven de que fórem capaços de complir els exigents criteris de Maastricht. En aquells anys nombroses anàlisis advertien del canvi quel’adopció de l’euro suposaria per a les polítiques econòmiques espanyoles: (i) la pèrdua de l’autonomia en política monetària, així com del tipus de canvi com a mecanisme d’ajust, que havia d’implicar (ii)un ús més activista de la política fiscal i (iii) reformes estructurals per a millorar la capacitat d’ajust espontània de l’economia, davant de pertorbacions que afectaren Espanya de maneraasimètrica enfront d’altres països europeus.

Què s’ha fet en els anys transcorreguts des de llavors? L’economia espanyola ha disfrutat d’un auge extraordinari, en part imputable al propi efecte expansiu del’adopció de l’euro. Però la política monetària única va resultar massa folgada per a la nostra economia, la qual cosa va alimentar una bambolla del crèdit centrada en el sector immobiliari. La políticafiscal es va comportar de manera responsable, aprofitant els anys de bonança per a reduir la ràtio de deute sobre PIB a la mitat, entorn del 35%. Es van fer algunes reformes estructurals que vanaugmentar la flexibilitat de l’economia, però insuficients, si es jutja pel ràpid augment de la desocupació en el moment que l’economia s’ha debilitat. De fet, un dels principals problemes de l’economiaespanyola és que continua ajustant-se per quantitats, més que per preus: s’ajusta l’ocupació més que els salaris, i el saldo exterior més que els nostres preus relatius.

Ara que el cicle ha canviatabruptament, el raonable és actuar de forma simètrica: davant del deteriorament de la conjuntura, la política fiscal hauria d’adquirir un to decididament més expansiu, la qual cosa implica com a...