Comentario de poemas

“La Xava” (1910)
Era un mati esplendorós. Una borina recobria la muntanya de Montjuïc. El fum de xemeneies s’ enlairava per a confondre’s en la immensitat del firmament. Eren les primeres hores detreball i la gent se removia amb delit. Al moll de Sant Bertran s’ alçava la polseguera del carbó que descarregaven els barcos estrangers. Els moviments d’ aquells homes empolsats de negre feien unestrany espectacle. Carros que anaven i venien. Els motors dels vapors barrejaven el fum blanquinós, que aviat quedava confós amb la negror. Tot se removia sense parar. Els crits dels carreters, elsoroll dels cascavells, les pitades dels vaporets i el cruixir dels carros, tot plegat harmonisava amb un conjunt ple de vida; el moviment i el soroll desenrotllava el símbol del treball en tota saactivitat.
La nostra quitxalla corrien d’ ací i d’ allà com un vol de garses pels camps sembrats.
Com formigues voltaven els carros carregats de cotó que sortien del moll, esperant la distracció delscarreters, als quals, tot fent el cap viu, quan menos ho esperaven ja els havien clavat falconada.
La llum del sol batia damunt les parets groguenques de les Drassanes; el fum dels vapors i la boira s’unien, i el ventijol ajeia aquell mantell de l’ atmosfera per damunt de la ciutat. Una corneta sonava, i tot el moviment calmava com si prengués l’ alè per a reprendre el treball amb més activitat.Eren les vuit del matí, l’ hora d’ esmorzar.
Així passaven els dies aquelles criatures: al dematí,a defensar el dinar; a la tarda defensar el sopar; i amb aquesta incessant lluita per la vida, sensealtre idea que les necessitats imprescindibles, se corrompien de llenguatge i de costums.
Quan el sol se ponia, tota la mainada fugia com si tingués por de la quietud. Els xicots se n’ anaven a lesparets de les Drassanes, a jugar-se els diners a la ratlleta. Bruts, esparracats descalços o mal calçats, els uns ensenyaven la pitrera, patinada del sol i la brutícia, i els altres, sense res al cap,...