Comentario de texto "el arte y su naturaleza" por rené huyghe

Comentari de Text “El Arte su Naturaleza y su História”
por René Huyghe

El text que se’ns presenta és obra del francès René Huyghe (1906-1997), historiador, psicòleg i filòsof de l’art. Huyghe va ser estudiant de filosofia i estètica a la Sorbona i a l’Escola del Louvre. Fou conservador agregat de pintura i dibuix al Louvre (1930) i cap a l’any 1947 va ser integrant del grupadministratiu del mateix; professor al Collège de France (1950) i organitzador d’importants exposicions, Huyghe publicà diversos estudis sobre artistes, com ara Cézanne (1936), Watteau (1950), Gauguin (1959), Delacroix (1963), però són els assajos com Dialogue avec le visible (1955) o Les puissances de l'image, (1965) allò que més destacà de la seva obra. En aquest últim va treballar una relació entre l’arti els grans corrents de la cultura i el pensament. Dirigí síntesis com ara L'art et l'homme (1957-61) i L'art et le monde moderne (1970). Les seves darreres obres foren, entre d’altres, Les Signes du temps et l’Art moderne (1985), Psychologie de l’art, résumé des cours du Collège de France (1991). A l’any 1966 va ser guardonat amb el premi Erasmus i al 1974 va ser nominat director del museu AndréJacquemart. També va presidir la Comissió Internacional d’Experts de la UNESCO per la protecció de Venècia i el Consell artístic dels Museus de França. Pare de l’escriptor Francois-Bernard Huyghe.
El Arte su naturaleza y su história és la introducció de la trilogia L’art et l’home, obra que consta de vint capítols que s’estenen al llarg de tres volums. El primer d’ells es va publicar l’any1957 i descriu l’avançament de l’art des de la prehistòria fins a les grans civilitzacions antigues: Egipte, Grècia i Roma. Un any després, en el 1958, surt publicat el segon volum d’aquesta trilogia, on la temàtica es centra en el període artístic que va des de l’art cristià fins el renaixement. Finalment, l’any 1961 és quan el tercer volum arriba a les llibreries i el seu contingut va des delpost-renaixement fins al dia en que es va publicar.
Concretament, El Arte su Naturaleza y su História parla, com no podia ser d’una altra manera, de l’art, no obstant, ens vol apropar a la seva definició, als seus orígens i a la seva finalitat tot fent especial èmfasi en la seva visió de l’art com a funció i necessitat de l’home, que és creador i interpretador de la concepció artísticatenint en compte que el temps, l’espai, la tecnologia i la seva pròpia ment són les seves principals eines de treball.
L’autor ens presenta l’art com allò que pertany a la natura essencial, mostra l’art de manera que el fa vital i necessari per l’individu, per l’home. Fins i tot fa un paral·lelisme entre l’art i la respiració, considerant doncs, l’art una necessitat vital per la subsistència del’home ja sigui físicament, ja sigui socialment “[...]Es el medio de un perpetuo intercambio con lo que nos rodea, una especie de respiración del alma bastante parecida a la física, sin la que no puede pasar nuestro cuerpo. El ser aislado o la civilización que no llegan al arte están amenazados por una secreta asfixia espiritual, por una turbación moral. […] ”. Es contraposa, així, a aquells que veuen eljoc i el luxe reflexat en l’art. Em de tenir en compte, però, que Hyughe ens fa entendre que tot i que l’art és imprescindible per la comunicació, el desenvolupament i la projecció de l’individu, de la mateixa manera que l’individu és imprescindible per l’art, aquest no deixa de ser un component diferenciador de la condició humana. En l’art es respira experiència, racionalitat i bellesa i és unvia d’expressió per les creacions humanes de l’ètica per la l’estètica. És per aquests motius que una obra d’art pot heretar la racionalitat que l’individu posseeix.
Considerant l’exposat, mitjançant la història de l’art es pot estudiar i comprendre l’home d’una manera més profunda, així com també la seva evolució.
Segons ens dona a entendre Hyughe, art i home són recíprocament...