Comentario de texto

Comentari de text a “Pena de mort a Enrique Iglesias”, de Quim Monzó

Podríem resumir el text de la manera següent. En la presentació d’un nou disc de Sabina, aquest cantautor féu una declaració radical a favor de la pena de mort per als hispans que canten en anglés, opinió que dóna peu al conegut escriptor català Quim Monzó a presentar esta columna tan divertida i irònica per a matisar irebatre l’opinió tan destrellatada del cantant.

Al text, Monzó ens incita a creure realment l’opinió de Sabina sostinguda amb l’argument d’autoritat d’Ayala: la pàtria és la llengua, i es recolza sobre el dret a canviar d’opinió des de les idees progressistes a les reaccionàries, com també a l’inrevés. En un joc d’ironia –diguem-ne que assumeix fictíciament la veu de Sabina−, el columnista munta unsimulacre de judici als cantants traïdors que reneguen del castellà en les seus creacions; hi explica com faria el judici: seria retransmés per TV enmig del festival de la cançó hispana (festival de l’OTI), amb un tribunal compost de personatges de defensors de la raça i la llengua hispana: l’entrenador de futbol Camacho, l’estudiantina de la Facultat de Dret de la Complutense –titllada dedretes-, membres de l’Ateneo madrileny, etc. En jutjar-los culpables –sentència desitjable− se’ls cremaria en una foguera amb llibres de renegats autors espanyols amb nom estranger –procés a l’estil de l’antiga Inquisició−. Acaba el text establint una comparació entre cultures: les minoritzades, que no poden protegir-se de les crítiques davant afirmacions defensores de la llengua pròpia, mentre que lespersones pertanyents a llengües no minoritàries poden imposar-se lingüísticament fent servir qualsevol argument, per molt irracional que siga, com l’afirmació de Sabina.

El títol, “Pena de mort a Enrique Iglesias” és de caràcter retòric o remàtic. Monzó tracta de cridar l’atenció com ho féu Sabina en la seua declaració. Metafòricament planteja el cas sobre el qual gira el text ja que la columnase centra sobre un judici i l’execució d’un cantant hispà que canta en anglés. Però l’autor vol realment orientar la nostra opinió sobre un tema de caràcter lingüístic com indica a la línia 4: les declaracions –destrellatades- del nacionalisme lingüístic que fan autors com Sabina. I la tesi, sobre la qual es recolza aquest simulacre de judici, la trobem en les darreres tres línies formulada ambsobreentesos que en dificulten la comprensió. Amb altres paraules, l’opinió principal del columnista és que existeix un doble sedàs quant al bilingüisme: les cultures i llengües minoritzades poden mestissar-se –mesclar-se− amb llengües majoritàries i està ben vist, és una virtut, però els pertanyents a aquestes llengües, si es mesclen amb d’altres, són uns renegats. En el cas que un parlant dellengua minoritzada rebutjara la possibilitat d’usar una altra llengua, només a ell li cauria una allau de crítiques.

Ens trobem davant una columna, gènere d’opinió dels mitjans de comunicació que aborda temes actuals de manera molt subjectiva, poc subjecta a esquemes organitzadors, i amb vocació literària. Forma part de la col·laboració habitual que Monzó realitza en castellà al diari barceloní LaVanguardia. Així doncs, l’estructura és expositivoargumentativa, amb tres parts clarament diferenciades. La introducció abraça les línies 1-7. S’hi relata el cas i el tema que mou l’autor a escriure el text: la presentació d’un disc i les declaracions de l’autor. El desenvolupament abraça les línies 8-31. Monzó exculpa Sabina de l’opinió favorable a la pena de mort ja que tots tenim dret acanviar d’opinió, i aleshores s’uneix al cantant –en comunió irònica ja que en guarda la distància real per l’opinió diferent− per a celebrar un judici contra els hispans que canten en anglés. Amb un seguit de metàfores, hipèrboles, enumeracions de personatges, ironia i el recurs als elements històrics i audiovisuals destacables d’Espanya, munta un tribunal, celebra un judici i executa els...