Comentario De Texto

SOFISTES: CONTEXT I CARACTERÍSTIQUES

Context històric - social

És el segle de Pèricles, un segle tranquil i amb una bona estabilitat política. Grècia és un mosaic de polis on en destaquen dues: Esparta i Atenes. A Esparta hi predomina la lluita, la fortalesa, els valors espartans. No els hi eren necessàries massa ornamentacions ja que s’aconformaven en tenir allò que calia. El model políticque representa Esparta és l’aristocràtic o mediocratic (els càrrecs els ocupen aquells que més mèrits tenen).

Atenes representa uns valors més hedonistes, hi ha més cultura, busquen el plaer i no s’aconformen amb allò que necessiten. El model polític d’Atenes era la democràcia, que va acabar sent un model hegemònic per l’estil de vida, la cultura,... perquè per ells son formes de gaudir delplaer. Si tens un model hedonista acabaràs valorant la cultura. El model democràtic fa que la paraula sigui la eina política ja que és important saber parlar.

ELS SOFISTES: Qui eren?

Eren pedagogs que ensenyaven lògica o dialèctica i retòrica o oratòria.

La lògica o dialèctica ensenyava a argumentar, en canvi la retòrica o la oratòria ensenyaven a argumentar amb bellesa per tal de captarl’atenció dels oients.

Els sofistes cobraven un preu per ensenyar, com més bons eren els pedagogs, més cobraven.

Les famílies van entendre que la formació era poder polític i poder econòmica, per tant, com més formació més poder.

Avui en dia “sofista” és un insult. Els acusaven de vendre’s al qui més pagava sense que els hi importes els interessos que defensava i representava aquell quipagava. En defensa dels sofistes, van ser uns importants mecenes perquè la cultura era una manera de gaudir la vida.

ELS SOFISTES: Que pensaven?

Són escèptics (creuen que no hi ha veritat). Donaven suport al que donava més diners.

L’èxit com a objectiu. Per ells tenir èxit era aconseguir alló que volien, per tant el que volien era tenir diners.

La Fisis vs Nomos. Naturalesa envers laconvenció, el pacte, l’acord. La naturalesa no depen de la nostra voluntat, en canvi un pacte es determina negociant voluntàriament. La voluntat no hi pot fer res en la naturalesa, en canvi en el pacte hi predomina la voluntat. Totes les lleis socials són nòmiques, que es pacten, i per tan són revisables.

SÒCRATES: OBJECTIU DE LA SEVA FILOSOFÍA

“la felicitat, el coneixement i el bé”

Garanteixque podrem ser feliços. Va anar a l’Oracle de Delfos a consultar el consell per la vida, per ser feliç. Al entrar hi havia una màxima on hi ficava: “coneix-te a tu mateix”, i ja va trobar la resposta. La felicitat no esta fora, sinó en el nostre interior. La resposta l’hem de trobar nosaltres, perquè en el que diuen els altres hi ha l’interès de cada persona.

La felicitat em de buscar-la en elconeixement de la veritat, que està en el nostre interior. Si fem alló que ens fa feliços estem fent el bé. Bé=intel·lectualisme ètic. (defensa la igualtat entre felicitat, coneixement i el bé).

Aquell qui fa mal és un ignorant, i és tant ignorant que no sap que ho és. Aquest ignorant és un infeliç. L’educació ajuda a que la gent sigui bona i més feliç.

Segons el que ell diu, la veritat esdiferent per a cadascú? Tot i que tothom l’ha de buscar, tots tenim la mateixa veritat. Els que ja saben la veritat no poden fer més que acompanyar a l’altra persona per a que la coneguin. En l’èxit és important el resultat, no el bon camí, en la felicitat es important el procés. L’únic camí per ser feliç és ser bona persona.

3-SÒCRATES: MÈTODE

L’objectiu de la vida és ser feliç. La ideasocràtica és que només hi ha un camí. El camí que ens porta a la felicitat és el diàleg (“a traves de la paraula” en grec).

El diàleg te dues fases:

La ironia. Quan anem a buscar la veritat hi anem plens de prejudicis, i el problema és que opera com si fos la veritat i per tant es converteix en un obstacle per arribar a trobar la veritat. Per trobar la veritat, primer ens hem de desprendre...