Comentario De Texto

L’IMPERIALISME FEIXISTA
La doctrina del feixisme (en italià La Dottrina del Feixisme) és un assaig seminal, de carácter narratiu i polític signat per Benito Mussolini i oficialment atribuït a ell, encara que va ser amb molta més probabilitat escrit per Giovanni Gentile. Es va publicar per primera vegada en la Enciclopèdia Italiana de 1932, com la primera secció d'una més extensa entrada sobre elfeixisme, que ocupa les pàgines 847-884, i inclou nombroses fotografies i imatges i traduit a diferents idiomes.
Benito Mussolini, durant el seu mandat va dur a terme mesures polítiques per les que es caracteritza el feixisme, com l'establiment dels elements principals del règim corporatiu (prohibició dels sindicats lliures i del dret de vaga, afiliació obligatòria dels treballadors en elmoviment feixista…) i a la Doctrina del Feixisme del 1932, defensa l'oposició del feixisme enfront del liberalisme democràtic i l'eliminació dels drets individuals, és a dir, l’objectiu d’aquest text és donar soport al feixisme i deixar de banda els drets de l’individu i poder extendre el seu pensament. D'una banda el Feixisme reconeix els drets de l'individu, només quan aquests coincideixen amb els del'Estat, en canvi, el liberalisme nega els drets de l'Estat en nom de la persona, individualment. El feixisme és totalitari, un règim caracteritzat per la concentració de poders en mans de un partit únic i el seu cap, l'abolició dels drets individuals reconeguts pel liberalisme, i la necessitat que l'Estat de dirigir i controlar totes les facetes de la vida social en la qual els dretsindividuals són suprimits. Mussolini ho expressava d’aquesta manera: "Tot per l'Estat, res fora de l'Estat". Benito Mussolini va néixer en Dovia vaig Predappio el 29 de juliol de 1883 i era fill d'un ferrer. Va tenir una formació autodidacta i va treballar com a mestre i periodista al nord d'Itàlia.El 1919, Mussolini crea a Milà l'embrió del que després serà el Pla Nacional Feixista, els fascios decombat. En aquest petit grup s'integren excombatents, sindicalistes, nacionalistes, ... Porten a terme accions significatives, violentes, comencen a donar-se a conèixer amb la força de l'acció en comptes de amb la de la doctrina. El 1921 hi ha una crisi i es convoquen eleccions; aquell petit grup arriba a un nombre considerable de diputats, aquells fascios de combat ja es converteixen en el Pla NacionalFeixista.
El març de 1945 es feia predictible el resultat de la guerra, i Mussolini va començar a considerar diverses alternatives juntament amb els seus col · legues de la jerarquia feixista, una opció era una retirada a la regió alpina de Valtellina per resistir allà de manera similar al "reducte alpí "de Hitler, intentar una desesperada batalla final que transformés Milà en una" Stalingraddel feixisme ", o arribar a un acord amb els Aliats per evitar represàlies dels partisans, però cap d'aquestes alternatives va aconseguir fer-se viable. Hi va haver l'abril diversos contactes infructuosos del dictador amb els partisans per intentar negociar la rendició del seu Govern davant els aliats (contactes que van comptar amb la mediació de l'arquebisbat milanès), que es van veure impulsats,malgrat les reticències de Graziani, per la notícia que les tropes alemanyes a Itàlia negociaven de fet la seva pròpia rendició davant els aliats a esquena de Mussolini, negant la Wehrmacht a assumir cap responsabilitat pel Duce o els seus seguidors. Mussolini i el seu règim no tenien força militar per impedir que la Wehrmacht actués pel seu compte, però va ser en va l'intent del Duce per armar unacolumna de 5,000 milicians feixistes que el defensessin fins al final. El 25 d'abril de 1945, coincidint amb l'entrada dels aliats a la vall del Po, va esclatar la insurrecció partisana general en el nord d'Itàlia, que va culminar amb la presa del poder el dia 28 per part del Comitè d'Alliberament Nacional de la Alta Itàlia a Gènova, Torí, i Milà que, després de proclamar l'estat d'emergència,...