Comentario del poema del rector de vallfogona

Comentari de text:

El poema A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil escrit per Francesc Vicent Garcia, conegut com El rector de Vallfogonaprincipal representant del barroc català, al segle XVII.

És un sonet, perquè està format per 2 quartets i 2 tercets, cada vers està format per 10 síl·labes i tenen una rima femenina A’,B’,B’,A’A’,B’,B’,A’ C’,D’,E’ C’,D’,E’, té una rima coneguda com pobre, ja que la rima està formada per imperfets.
El tema d’aquest poema és una noia amb el cabell llarg negre, que s’està pentinant.
Els dos primers quartets,són quartets expositius ja que ens exposa un tema, i els dos tercets, veiem una conclusió. En el primer paràgraf, veiem un gran hipèrbaton en tota l’estrofa, també veiem una antítesi entre el negre del’atzabeja i el blanc del marfil. El rector de Vallfogona, anomena la noia, com la deessa de la vegetació, Flora. La noia enlloc d’estar a un paisatge idíl·lic, la situa a un terrat un lloc gensidíl·lic, també veiem una personificació als cabells, ja que tots los d’or tenen enveja.
A la segona estrofa, també trobem un hipèrbaton, però no tant exagerat com el primer, trobem una metàfora en quandiu la pura neu, ja que es refereix al coll, veiem una altra antítesi entre la pinta i els cabells. També podem veure uns encavallaments, ja que no acaba al final del vers. El poeta va repetint el sonasal de la “m” perquè vol similar la ondulació dels cabells.
A la tercera estrofa, apareix el jo poètic, que mira com la pinta “lluita” amb el cabell trobem una sinestèsia ja que diu dolç combat.Ja finalment a la última estrofa podem observar com el poeta a utilitzat “tregües” del castellà, ja que era un recurs estilístic de l’època. Veiem una sinestèsia “Que, el cor enamorat, se m’alterava”,ja que diu una part i no el tot. La desgràcia, és que la noia li costava molt pentinar-se els cabells.

Veiem com és un poema característic del barroc, amb els contrastos dels colors,...