Comentario el captiu

B. Rosselló-Pòrcel, poeta mallorquí de la època de la guerra civil, escribí el poema “El Captiu” dins al seu llibre “Tempestat de Flames”, publicat l’any 1938, l’any de la seva mort a causa d’una malaltia. Aquest poema pertany a Arbre de Flames, la tercera part d’Imitació de Foc, on es mostren els aspectes més interiors i secrets, donant protagonisme al JO poètic. Tempestat de Flama estàcomposta per tres parts: Fira encesa, rosa secreta i arbre de flames, noms estretament relacionats amb l’essencial foc per Pòrcel i a més, una mostra més clara de l’influencia post-simbolista en la seva poesia.
Aquest poema no segueix cap pauta concreta de mètrica ni rima sinó que dona importància al vers lliure. La seva esquema mètrica és : 7F, 10F, 12M, 12F, 10M, 12F, 12M, 11F, 6M, 9F, 10M, 11F,13M, 6M,6F, 9F, 8M, 8M... Tot i així, està compost per 5 estrofes agrupades en dues parts diferents. Es a dir, el poema es divideix en dues part, on la primera consta de tres estrofes de 13 versos la primera, 22 la segona i4 la tercera, i la segona part consta de dues estrofes, on la primera te 34 versos i la segona 15. Aquesta divisió està feta de manera que la segona part sigui una conseqüènciade la primera.
El poema “El Captiu” es podria suposar que és un diàleg entre dues figures, encara que aquestes no apareixen definides en cap moment. Això ho podem veure a través de l’estructura, ja que la primera estrofa de la primera part és més aviat narrativa i sense diàleg, com una mena de pròleg on es presenta la situació en l’espai i presentant a l’Àngel. I a les següents estrofess’introdueix el guió per donar pas a un diàleg sobre la llibertat. El poema, en aquest diàleg a un interlocutor silenciós, vol explicar el procés de creació poètica com si el poeta fos un visionari, d’aquí la figura de l’Àngel (invisible però visible en les coses reals), i expliqués la poesia i una declaració dels principis de l’art, exaltant la llibertat dins un món on el poeta se sent tancat. En lasegona part s’elabora una “resposta” a la part anterior.
En la primera estrofa veiem com s’adreça constantment a algú a qui associa amb un “àngel”. Es per això que en el v.1 se li refereix com “Llum” amb majúscula, com si fos un nom propi, característica que després en el v.2 relació amb la figura de l’Àngel. Aquesta ha estat relacionada amb la concepció de l’àngel de Rilke, que el veu com unajerarquia. Aquesta jerarqui que per Rilke es :cosa, nen, heroi i ser immortal. Per a Pòrcel es reflecteix com una gradació que mà del cel a la terra quan al segon vers diu “ l’Àngel baixa del cel amb el glavi a la mà”. En el v7. on diu “darrer graó”, fa una diferència quan aquest àngel assoleix un estadi superior d’aquesta jerarquia i després, mitjançant encavallaments com al vers 9 “l¡indretinsegur-on cau el silenci de les cendres...)o figures literaries com la personificació de “les fulles il•luminen v10 o els cavalls fan sonar una pols remotíssima”, explica aquest segon estadi del jo. Com podem veure, hi es sempre present la influencia de l’escola mallorquina en el dinamisme del poema i els elements naturals com “aire”v1o “ camins salvatges” v.2. Com també és present el foc, símbol perexcel•lència de Pòrcel amb paraules com “cendres (v.9) vermells i enfervorits( v12)”
En la segona estrofa, que es on comença realment aquest diàleg, el poeta segueix fen ús del foc, en aquest cas creant un oxímoron quan en el v.14 parla el “riu encès”. Primer el poeta parla a una figura silenciosa que es pot atribuir a l’Àngel ja que, per Rilke l’Àngel era un ésser invisible però que es feia visibleen les coses materials. Per això l’Àngel és una figura que no es defineix en el poema però es fa visible quan parla. És aleshores en el vers 31-34 quan lÀngel diu “ no facis senyes al vaixell que passa...que els teus braços s’elevin....) i li encarrega al poeta que faci la missió d’heroi en aquella època. Això es pot relacionar també amb l’albatros esmentat al vers 20, comparant-lo amb...