Comentario Historia Derecho

"Al tener que hacer la interpretación de las leyes antiguas, he creído necesario remontarme primero a los orígenes de Roma, no porque quiera escribir extensos comentarios, sino porque, estimo que, en todas las cosas, es perfecto lo que consta de todas las partes. Y ciertamente, el principio es la parte más importante de cualquier cosa. Por otro lado, si se parece que no es lícito por decirlo así,a los abogados en el foro, exponer el asunto al juez sin haber proferido un exordio. ¿Cuánto más inconveniente será para los que prometen una interpretación tratar inmediatamente la materia de la interpretación, omitiendo los comienzos, no mencionando el origen y por decirlo así, sin haberse lavado las manos? Pues salvo que yene, estos exordios las conducen con más agrado a la lectura de lamateria propuesta y cuando allí llegamos, facilitaron su mejor comprensión.”
(Gayo, D.I, 2,1).

Es tracta d’un digest, una obra jurídica que consisteix en una recopilació de textos publicada a l’any 533 dC per l’emperador bizantí Justinià. En aquest cas ens trobem davant d’un text de Gai, un jurista romà de mitjans del segle II.
Gai és un dels juristes més enigmàtics, ja que es manca d’informaciósobre la seva vida. Fonamentalment, es creu que fou un professor de Dret i que totes les obres que redactà tenien una finalitat docent.

Es tracta d’un digest, una col·lecció de textos escollits de juristes romans; en aquest cas estem davant d’un text de Gai, un jurista romà de mitjans del segle II. Gai fou poc conegut a la seva època; una prova d’això la trobem quan veiem que no està citat percap dels jurisconsultes. Probablement va néixer durant el mandat de Trajà, que durà del 98 al 117, i va morir poc després de l’any 178 sota el govern de Comodo, del 180 al 192. Pel que fa a Trajà fou un general i emperador romà, i amb ell l'Imperi Romà va arribar a la cúspide. Analitzant Comodo trobem que fou també un emperador romà, considerat com un dels pitjors a causa de la seva inestabilitati els seus freqüents excessos.
Gai, es dedueix que era provincià, i en particular d’una província hel·lenística, ja que utilitzava termes en grec, manifestà el dret oriental, escriví un comentari a l’edicte provincial, etc.
Els juristes de la seva època no el mencionen, aconseguint notorietat solament després de la seva mort. Gai, en la seva època, segurament fou mestre a alguna província iensenyà les matèries del dret, en particular del dret privat. Va escriure bastants obres, entre les quals destaca notablement una de caràcter elemental: les Institucions, gràcies a la qual va ser conegut a partir de la fase post-clàssica.
Gai, a diferència dels jurisconsultes de la seva època no va dur a terme cap càrrec públic tot i que era un teòric del dret; conseqüentment no es mencionat a lesfonts pels seus contemporanis.
A partir de l'anàlisi dels seus textos, s'ha sostingut que Gai no estava molt al cas de l'evolució doctrinal de l'època, especialment, al declarar-se Sabinià en l'època dels Antonis (dinastia Antonina reinant l'Imperi Romà de l'any 96 al 192), el que reafirmaria el seu caràcter provincial.

Com en tots els pobles, la primera font del dret, va anar a Roma, elcostum, dret no escrit, habitis maiorum, els preceptes del qual, transmesos oralment de generació a generació, van ser imposats per la pròpia comunitat, que els va acatar, amb consciència d'obligatorietat.
És per aconseguir precisió i seguretat, amb sancions efectives davant el incompliment, que apareixen les lleis escrites.
Durant la Monarquia romana (753 a.C - 509 a. C) van aparèixer les lleispregades, denominades així perquè el poble reunit en comicis, votava les lleis proposades pel rei, en forma de prec.
L'existència d'aquestes lleis és dubtosa, i més encara, ho és l'època en la qual es van dictar. Van ser suposadament compilades pel pontífex Sisè Papirio, en l'època del rei Tarquino el Superb, últim rei, segons relata Pomponio en el Digest, i per això les hi coneix també amb el nom...