Comentario Libros Pedagogía

PART A- LECTURES
1-“PEDAGOGÍA DE LA AUTONOMÍA. Saberes necesarios para la práctica educativa”- Paulo Freire
1.1 Resum
El llibre s'estructura en tres capítols on l'autor intenta explicar quins son els coneixements essencials per una adequada praxis educativa.
Després d'una introducció, l'autor en el capítol anomenat "No hay docencia sin discencia" explica el concepte de discencia (El conjuntde funcions i activitats dels educands) i afirma que es impossible la docència sense discència. Ens remarca que tot i que les reflexions que exposa son des de la seva visió crítica i progressista de l'educació, son sabers necessaris i útils pels educadors de caire conservador. El concepte essencial es que l'aprenentatge no és un procés passiu de transferència de coneixement sinó un procés dinàmicentre l'educador i educand per a la construcció d'aquest.
Per Freire ensenyar exigeix rigor metòdic, no es tracta només d'estimular la curiositat. S'adquireix el coneixement i la revisió crítica del que s'aprén, esdevé en enriquiment del coneixement.
El saber que aporta l'educand és la base sobre la qual es pot construir nou coneixement. Aquest enriquiment de les coses conegudes pot obrir portesa altres realitats desconegudes fins el moment. Poden produir-se canvis en l'esquema de pensament del que aprén i es responsabilitat de l'educador acompanyar en el camí que duu a la asimilació d'eixos canvis.
L'educador té l'obligació de comprometre's amb alló que ensenya, no pot adoptar una actitud hipòcrita que es negativa per a la construcció del coneixem-net. La relació amb l'educand es derespecte mutu i d'acceptació de l'educand, no hi ha lloc pels prejudicis ni per la discriminació.
La revisió de la pròpia pràctica docent permet la millora en el docent, més enllà de l'experiència professional, l'intercanvi amb els alumnes enriqueix el mètode docent. S'aprén tant dels encerts com dels errors.
L'autor ens remarca que els alumnes poden provindre de situacions socials o familiarscomplicades i això ens pot enfrontar a la injustícia. D'ací pot néixer una "ràbia justa" que ens fa créixer. La ràbia mal canalitzada porta a l'odi que no és positiu per a treballar pel canvi de les estructures injustes. La nostra intervenció pot ajudar a l'educand a experimentar la necessitat de canvi, i que aquest és possible. Des del respecte de l'educand com persona, digne de respecte, estemafavorint el procés de coneixement, estem "afinant" les aptituds dels alumnes pel seu enriquiment personal.
En el segon capítol que l'autor titula "Enseñar no es transferir conocimiento". L'autor ens desenvolupa en aquest apartat el fonament de l'ensanyament. No es tracta de transferir coneixements sinó de crear posibilitats per a la producció i construcció del coneixement.
Per ell, és necessarila conciència de l'ésser humà com a subjecte no determinat, és a dir el destí no existeix, el futur es deu construir, no es un ent d'avanç inexorable i inamovible. Les formes d'afrontar el futur depenen del nostre context històric i social. L'aprenentatge està condicionat per l'entorn social i familiar que conforma el nostre punt de partida des d'un punt de vista ètic.
Si és un procésactiu on l'educand és autònom i es respecta la seva autonomia s'han d'establir les regles del joc per no caure ni en l'autoritarisme ni en el libertinatge. Per trobar aquest punt intermig l'educador ha d'aplicar el sentit comú, i el sentit d'alló que és just i correcte. És per això que l'educador ha de dur a terme la seva tasca des de la humiltat i la tolerància. S'ha de tenir present que partimde les pròpies conviccions (necessari per no dur a terme una pràctica buida i “falsa”) i que ens hem de trobar amb dificultats que poden resultar insalvables, que s'hauran d'acceptar per a deixar que el procés d'aprenentatge fluïsca. És per això que es necessari treballar amb esperança, amb optimisme i amb la convicció que el canvi és possible i que la tasca de l'educador pot ajudar als més...