Comentario MAUS de Art Spiegelman

COMENTARI PERPETU SOBRE UN TESTIMONI:
L’HOLOCAUST NAZI I MAUS


La historia de Vladek i Anja, relatada al còmic Maus, es un de molts testimonis de l’holocaust nazi; una part de la història, caracteritzada per una crueltat inimaginable fins a aquell moment, que encara avui ens costa creure que va ocórrer realment.

Durant el temps que ha passat, han estat moltes les explicacions del’holocaust, i des de moltes disciplines i autors. Una d’elles podria ser el context econòmic, social, ideològic i polític de les primeres dècades del segle XX, la taxa d’atur era molt alta, el sentiment nacional era d’humiliació per la rendició a Versalles. En quant al context ideològic, liderat per les creences antisemites i l’etnocentrisme, ocupa un paper molt rellevant en aquesta primer explicació.L’antisemitisme és “l’actitud negativa o prejudici hostil contra els jueus” (2). A Alemanya les creences antisemites, esteses durant el darrer terç del segle XIX, van créixer amb la publicació d’idees o llibres durant el primer terç del segle XX (especialment a la segona dècada), abans que Hitler aconseguís el poder el 1933. A partir d’aquesta data les lleis es van posar al servei de lapreservació de la raça, com l’aprovació de l’esterilització. L’odi antisemita va facilitar les condicions als camps, deportacions terribles, treball duríssim, menjar quasi inexistent, càstigs constants i cruels, és a dir, “la ideologia antisemita incorporava altres creences: el jueu havia de sofrir mentre esperava la mort merescuda” (2)

Per altra banda, l’etnocentrisme, és a dir, “la tendència aestablir una rígida distinció entre el grup propi i els aliens, per la qual es considera acríticament al grup propi com el millor i es mantenen actituds negatives (i de vegades hostils) vers altres grups racials o culturals” (2), es pot relacionar també amb les idees promulgades per Hitler sobre “la preservació de la raça” i la contaminació a la que romanien exposats els alemanys per tenir els jueus aprop”, i es pot relacionar amb els prejudicis vers els jueus i els actes discriminatoris contra aquests.

A aquest context econòmic, social i ideològic podem afegir l’actitud incrèdula dels jueus, que va provocar una passivitat en gran part del col•lectiu; alguns van fugir, però molts no van creure que es tractava d’una situació límit fins el tràgic final, van aguantar despossessió, mort social,inclús assassinats i la reclusió als guetos, sense pensar en un possible genocidi: no pensaven que la situació fos realment greu, ni tan sols desprès de començar l’assetjament i la persecució.

La falta de resistència va afavorir que s’anessin complint els plans nazis, ja que no trobem una resistència col•lectiva dels jueus, van intentar salvar-se fugint, amagant-se, buscant-se la vida de formaindividual. Era una situació de “sálvese quién pueda”, Vladek ho explica així: “¡Ja! no lo comprendes... Entonces no había familias. Cada uno se ocupaba de su propio pellejo.” (4)

Una altra explicació de l’holocaust, del comportament dels botxins i la població en general és l’argument de l’obediència a l’autoritat. L’obediència és la “execució de les ordres donades per una autoritat” (1), i,durant l’Holocaust, les ordres incloïen tortures, assassinats, entre d’altres. Com es possible executar aquests tipus d’ordres?
Per exemple, trobem el testimoni d’un comandant nazi al mòdul, exposa que els seus actes responien a l’obediència als seus caps, i que no van tenir res a veure amb l’odi als jueus, és més , no li agradava veure els assassinats als camps d’extermini. Hauria de ser moltforta aquesta “autoritat” per no desobeir-la?

L’estudi d’aquest tema ha desenvolupat dues explicacions. Una afirma que existeix un tipus de personalitat anomenada autoritària que preval en aquestes situacions, per tant, només les persones amb aquesta tendència obeirien aquestes ordres. Per altra banda, l’experiment de Milgram demostra que tot tipus de persones obeeixen ordres encara que...