Comentario Poema Ausias March

LLENGUA I LITERATURA VALENCIANA
EXAMEN 2ª AVALUACIÓ
LLibre de lectura: “35 poemes d’amor “


Nom i Cognoms:



Comenta el següent poema:


“Dir-vos que us am no cal”

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra,
e esper, vinent per tots aquests graons,
me són delits, mas dóna’m passions
la por del mal, qui em fa magrir carn tendra;
e port al cor sens fumcontínuu foc,
e la calor no em surt a part de fora.
Socorreu me dins los térmens d’una hora,
car mos senyals demostren viure poc.

Metge escient no té lo cas per joc
com la calor no surt a part extrema.
L’ignorant veu que lo malalt no crema
e jutja’l sa, puix que mostra bon toc.
Lo pacient no porà dir son mal,
tot afeblit, ab llengua mal diserta.
Gests e color assats fan descoberta,
part del’afany, que tant com lo dir val.

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us ne teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt coberta
cella per què Amor és desigual
Ausiàs March Cant III

























El goig i l’amor, dels quals s’engendra
un gran desig,i l’esperança que puja pels graons d’aquests sentiments,
emresulten plaents, però em fa sofrir
la por al mal, que em fa aprimar
i porte al cor un foc continu sense fum,
per això el calor no ix del meu cos.
Socorreu-me en el termini d’un hora,
perquè els meus senyals demostren que viuré poc.


Un metge savi no prendria el cas com un joc
encara que la calor no isca fora.
L’ignorant veu que el malalt no té febre i el jutja com asa, doncs la seua pell no crema.
El pacient no podrà dir el seu mal,
feble com està, i amb la llengua incapaç de pronunciar paraula correcta.
Gestos i color ho deixen veure ben clar
a més de la seua angúnia, que val tant com el dir.


Plena de seny, no em cal dir que us estime,
perquè crec que certament n’esteu segura;
encara que tracteu de dissimular
com si nosabereu quina és la causa del meu amor.









































1.- CONTEXTUALITZACIÓ
El present poema pertany al valencià Ausiàs March (1400-1459), qui a més de ser el poeta més emblemàtic del Segle d’Or (S.XV) dins de la nostra literatura visqué una vida molt apassionada entre desafiaments i relacions amoroses. Es casà dues vegades , laprimera amb Isabel Martorell, germana de l’autor del Tirant lo Blanch, Joanot Martorell, i en enviudar es casà amb Joana Escorna, a qui va dedicar poemas sobretot on es constata l’equilibri emocional i la pau interior.
Aquest poema extret del llibre “35 Poemes poemas d’amor D’Ausiàs March” de l’editorial Tàndem representa un exemple de les 128 cançons de temàtica amorosa, veritable epicentre de laseua obra, i que pertany a un dels 5 cicles en què es divideix la seua obra mitjançant els senyals o pseudònims de la dona a qui anava dirigida, en concret, “plena de seny”, on el poeta se centra en la ingratitud de la dona, les lloances i les tortures que se’n deriven.
Ausiàs March deixa veure les seues influències trobadoresques, fins i tot de consanguinitat, ja que tant el seu pare, PereMarch, com el seu oncle, Jaume March, foren conreadors de la poesia d’arrel provençal.
2.- TEMA, RESUM I ESTRUCTURA
Quant al tema del poema es podria definir com el sofriment del poeta per l’amor no correspost per l’amada. És un tema amorós pertanyent al cicle “plena de seny” on Ausiàs March tracta la ingratitud de l’amada i les tortures del poeta.Apareixen subtemes com la mort, que naix a partir dela por al mal i altres com la malaltia que sofrix un home per amor.

Pel que fa al resum seria: el poeta reconeix que el plaer, l’amor i l’esperança són sentiments que li plaen però que van per dins com el foc i que no poden eixir a l’exterior i demostrar-ho perquè l’amada no el correspon ni de fet s’interessa per saber les raons del seu sofriment.

El poema presenta una estructura...