Comentario Poema LES BOIES

Comentari de Poema: LES BOIES
El poema que comentaré a continuació s'anomena les Boies, es un poema de Joan Vinyoli, una autor dels anys 60, que va néixer i morir els anys 1914-1984 a Barcelona. Joan Vinyoli és un poeta de llengua catalana i d'obra mediativa. Va ser una de les veus més fortes i personals. També va ser qui més va influir en la nova poesia catalana.
El tema central de Les Boies,es la Solitud de l'autor, la qual descriu mitjançant símbols.
Les Boies es un poema ple de símbols lligats amb la simbologia i la navegació, per exemple, ''els homes vestits de negre'' es refereix als homes i a la foscúria de la nit, que expressa solitud.
El símbol més predominant són els gavines, ja que són qui fan el paper de l'autor.
El color que més domina és el negre, només hi ha una micade vida ala taverna dels Oratges, amb el qual podem deduir que l'autor està bastant trist i angoixat per la seva situació.
El poema s'estructura en una llarga sèrie de versos, la majoria trencats, de rima i versos lliures. Podem trobar algun vers decasíl·lab, hexasíl·lab i octosíl·lab. El poema es descriptiu, ja que descriu la solitud de l'autor mitjançant símbols, i les figures retóriques quehi trobem són:
Per començar hi trobem el ''jo poètic''(V1), una comparació ''Que una gola de llop''(V14), una metàfora ''escumes fosforescents'' (V.3), un epítet ''Nit negra''(V18), ''clarr- fosca;llum-foscúria'' són una Antítesis(V21-22/V1), ''mar encrespada'' metàfora (V2)I un seguit d'imatges: ''Serp de vent desenroscada''(V16),''l'illa llampeguejat''(V17)i finalment ''giràndoles d'estrelles''(V13).
Al final del poema podem trobar u na referència al tòpic ''Ubi Sunt'':On es que som? Enlloc? Fors de tot?'', al mateix temps són preguntes retòriques.
En conclusió, el que l'autor vol transmetre, es que el mar es com una mena de refugi, on hi abunda la calma i la tranquil·litat.
Seria per l'autor una manera d'allunyar-se de la realitat, la qual a ell no li agrada gaire, però en un momentdonat, sense voler, torna a la realitat ''Sols a la taverna dels Oratges se senten les màquines de joc, encara allí, pots beure canya a glops petits'' (V9,10,11,12).
Finalment l'autor, per tranquil·litzar-se a si mateix, pensa en les boies, ja que es un element sempre fixat en un mateix lloc, per molt que es remogui el mar, elles segueixen estant al seu lloc, i el que ens vol dir amb aquestelement, es que encara que et deixis emportar per la vida, tu mateix tens clar a on pertanys i a on has d'estar.
(El poema es troba a la pàgina 218)














GABRIEL FERRATER (1922-1972)
FLORAL / CAMBRA DE LA TARDOR
La poesia de Gabriel Ferrater, escrita i publicada en la dècada dels 60 voluntat de canvi estètic.
Feia una poesia basada en l'experiència de les relacions humanes,sobretot amb les dones i la difícil complexitat entre amor i desig, mai no resolta.
Da nuces pueris (1960) - Menja't una cama (1962).
Reflexió sobre la vida, malenconia del pas del temps es pot observar en tots dos poemes.
“Floral” pertany a Da nuces pueris i “Cambra de la tardor” a Menja't una cama.
Estil col·loquial, naturalitat discursiva, precisió de saber trobar la paraula exacta, queresulta austera i realista tot i la subtilesa dels correlats que estableix entre home i natura.
“Floral” consta de 14 versos blancs en una combinatòria de dodecasíl·labs i decasíl·labs.
A “Cambra de la tardor” els versos són decasíl·labs blancs, excepte el primer que és un dodecasíl·lab i el penúltim que és un hexasíl·lab. La resta de versos són tots decasíl·labs.








JOANBROSSA (1919-1998)
POEMA
El seu interès pel món de la imatge l'ha dut a ser un dels principals introductors de la poesia visual a la literatura catalana.
Vinculat sempre a l'avantguarda, va ser un dels fundadors de la revista Dau al set el 1948.
A partir de 1950 poesia quotidiana o antipoesia en una voluntat de reflectir la realitat del carrer de la manera més directa possible.
En els anys 60 la...