Comentario

Aquest fragment pertany a l'extensiva obra Lo Crestià, inclòs al dotzè llibre dels tretze volums (dels qual sols se'n coneixen quatre) escrits per Francesc Eiximenis.

Aquest va néixer a Girona(1330-1335) i va morir a Perpinyà (1409). Des de molt jove entrà a l’orde franciscà. Va estudiar teológia en les Universitat més importants d’Europa  ja que allà els franciscans disposaren d'unimportant estudi.  Fou un dels escriptors que tinguè més influència tant en l’àmbit literari, com en el polític.

El text relata la historia d’un pagès que demana un prestec a un home de Mallorca,acabat el termini aquest no li torna, llavors l’home acudeix a la justícia. La dona del agricultor li recomana un advocat (famós picaplet) que li demana un cabrit per defensar-lo.
El picaplet lidiu al pagés que quan estigui davant la Cort digui que no té cap deute amb cap home, que era mentira el que diu l’home, ja que no hi han testimonis. El pagués es negà a mentir ja que ell això hohavia fet. Però el picaplet el persuadeix dient-li que si no fa el que ell diu pedrà el judici, i tindrà mes despeses de les que ja tè. Gràcies aquest engany el jutge dona la raó al pagés.
Una vegadaacabat el judici, el picaplet li demana els diners, però, ell es va negar, i li digué que no hi ha testimonis . Per lo tant el advocat es quedà sense res. Finalment s’adonà que els papers es podencanviar, que l’enganyin a ell i es dona compte que no pot fer servir l'engany per guanyar.
L’obra va adreçada al públic de nivell cultural baix, a conseqüència d’això te un caràcter didactic.Ademès es veu el seu odi als paguesos, fruit de la seva mentalitat burgesa
Pel que fa la gramatica observem que copïa algunes de les caracteristiques de Ramon Llull, l’utilizació de subordinadesd’infinitiu, relatives, concessives, completives, (tot i que no tant abundant)
També trobem l’us del passat simple (per exemple:rebé) i la col·locació dels pronoms febles darrere el verb (exemple...