Comentarios de texto
Páginas: 3 (556 palabras)
Publicado: 14 de junio de 2011
COMENTARIS DE TEXT
Grup de La Plèiade (du Bellay, Pelletier du Mans, Montaigne i Malherbe)
El genio de la poesias, Du Bellay
Aquest fragment de text pertany a Joachim du Bellay, poeta francèsque, juntament amb Pierre de Ronsard, fundà el grup de La Plèiade. Aquesta agrupació es formà a França al segle XVI, moment en que hi començaven a penetrar els escrits dels humanistes Italians.Aquest fet, juntament amb el ric llegat medieval del país, va afavorir que aparegués un grup de literats preocupats per la seva llengua (que consideraven massa senzilla i “natural”) i decidits a fer-hi unaimportant reforma.
En l’escrit de Du Bellay, que pertany a l’obra Defense et illustration de la langue française, de l’any 1549, l’autor explica que és el que ell entén pel “geni” del poeta. Defet, Du Bellay diu que el concepte de geni ja era utilitzat pels romans, fet que ens demostra l’íntim contacte i admiració que l’autor sentia pels clàssics. Així, s’entén per “geni” el caràcter diví dela intervenció. És a dir, Du Bellay creia que en la creació poètica, tot i haver-hi unes certes normes, el que era molt important era la predisposició natural del poeta per crear les seves obresliteràries. De fet, com remarca en el text, l’autor creu que és el poeta, més que cap altre artista, el que posseeix aquestes predisposicions naturals.
Lligat una mica a aquest punt, també cal ferreferència el fet que l’autor introdueix la idea de l’”estil”. És a dir, dóna importà a una idea que a partir d’ara serà fonamental: la manera de fer pròpia de cada artista.
Per altra banda, en eltext apareixen expressions com “magnificència de les paraules”, “gravetat de les sentències” o “varietat de les figures”, que no fan més que reforçar l’objectiu principal de La Plèiade: ampliar, refinari enriquir la llengua. També veiem que l’autor no té por a l’hora de fer aquest canvi en la llengua, doncs defensa l’atreviment i la diversitat de metàfores.
Relación entre poesía y...
Grup de La Plèiade (du Bellay, Pelletier du Mans, Montaigne i Malherbe)
El genio de la poesias, Du Bellay
Aquest fragment de text pertany a Joachim du Bellay, poeta francèsque, juntament amb Pierre de Ronsard, fundà el grup de La Plèiade. Aquesta agrupació es formà a França al segle XVI, moment en que hi començaven a penetrar els escrits dels humanistes Italians.Aquest fet, juntament amb el ric llegat medieval del país, va afavorir que aparegués un grup de literats preocupats per la seva llengua (que consideraven massa senzilla i “natural”) i decidits a fer-hi unaimportant reforma.
En l’escrit de Du Bellay, que pertany a l’obra Defense et illustration de la langue française, de l’any 1549, l’autor explica que és el que ell entén pel “geni” del poeta. Defet, Du Bellay diu que el concepte de geni ja era utilitzat pels romans, fet que ens demostra l’íntim contacte i admiració que l’autor sentia pels clàssics. Així, s’entén per “geni” el caràcter diví dela intervenció. És a dir, Du Bellay creia que en la creació poètica, tot i haver-hi unes certes normes, el que era molt important era la predisposició natural del poeta per crear les seves obresliteràries. De fet, com remarca en el text, l’autor creu que és el poeta, més que cap altre artista, el que posseeix aquestes predisposicions naturals.
Lligat una mica a aquest punt, també cal ferreferència el fet que l’autor introdueix la idea de l’”estil”. És a dir, dóna importà a una idea que a partir d’ara serà fonamental: la manera de fer pròpia de cada artista.
Per altra banda, en eltext apareixen expressions com “magnificència de les paraules”, “gravetat de les sentències” o “varietat de les figures”, que no fan més que reforçar l’objectiu principal de La Plèiade: ampliar, refinari enriquir la llengua. També veiem que l’autor no té por a l’hora de fer aquest canvi en la llengua, doncs defensa l’atreviment i la diversitat de metàfores.
Relación entre poesía y...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.