Comentarios de texto

Balada de la garsa i l’esmerla Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella, poeta del s. XV que va pertànyer a l’anomenada Escola Valenciana, va escriure aquesta balada, la balada és un gènere queel trobadors utilitzaven per contar histories d’amor. Es tracta d’un poema estructurat en dues parts.
La primera part consta de deu versos decasíl·labs (4+6), amb rima consonant i creuada i dos versosfinals aparellats (ABBA CDDCEE). En canvi la segona part està formada per tres estrofes de cinc versos cadascuna (Quintet), els versos tenen 8 i 4 síl·labes cadascun i presenten una rima consonant iencadenada (ABABA CDCDC ABABA). L’autor utilitza elements propis de la poesia trobadoresca, com ara el tractament de vos i com explicaré posterior ment els ulls i la mirada, considerats elements moltimportants dins de la literatura Medieval.
Pel que fa al contingut del poema podem esmentar que, en els primers deu versos els protagonisme de la balada hi son presentats: dos ocells, una garsa iuna esmerla, els quals seran els encarregats de establir un diàleg amorós, aquest diàleg és m,es íntim i personal que el “jo poètic. En la primera part veurem que dels versos 1 al 4 es quan el poetadescriu la garsa “peus verds, los ulls e celles negres....” el que intenta l’autor és transmetre el que sen quan ell veu a la garsa, que en aquest cas representa a l’estimada, “que del mirar mos ullsresten alegres”, en aquesta frase trobem el pleonasme. L’autor diu que al estar, la garsa, sola i aïllada fa que el se poder captivador augmenta, per tant la fa única entre totes les altres i al seucostat l’esmerla no provoca cap de goig. Quan descriu aquesta part hi trobem una personificació en el sext vers “ab una tal gest, les plomes i lo ilustre” , que vols dir que l’esmerla està amb una talactitud, amb unes plomes i un llustre difícil de descriure fins i tot pel, com diu l’autor, més il·lustre poeta . Cal destacar que aquesta estrofa està escrita d’una manera hiperbòlica i exagerada....