comentaris perspectives

Comentaris complementaris sobre les perspectives (PSP, PSS i PSC)


Sobre la PSC (Psicologia Social Construccionista)

La PSC és una perspectiva que va sorgir als anys 60 – 70 com una manera alternativa d’entendre les relacions socials. D’entrada és normal que resulti una mica complicat diferenciar la PSS de la PSC. Aquesta dificultat radica en que la PSC es va fonamentar molt en lespremises de la PSS encara que, tal i com apunta Ibáñez, aquesta nova forma d’entendre la disciplina és suficientment sòlida com per a diferenciar-la i separar-la de la PSS. De totes maneres, encara que la base és molt similar, la qüestió principal es troba en que la PSC recupera i posa el seu (100) èmfasi en la importància del llenguatge i la dimensió sociohistòrica en la construcció de la realitatsocial.
El construccionisme social el que fa és qüestionar l’essencialisme. L’essencialisme és un punt de vista que defensa que els objectes i les persones posseeixen una naturalesa inherent i essencial susceptible de ser definida i descoberta. Hem vist que la PSP parteix sempre de definir com és l’individu (un ésser amb estructures cognitives, amb sistemes cerebrals concrets, etc.). Quan parlem dela dimensió individual ens referim a això: als trets essencials que s’assumeixen que té tot individu. El construccionisme, en canvi, qüestiona aquest essencialisme, ja que creu que el món és fruit de processos socials. Per tant, les persones no tenim una naturalesa determinada ni una essència que ens faci ser d’una determinada manera, sinó que les persones i les coses som resultat d’un determinatcontext social i d’unes determinades pràctiques socials.
Aquest és un punt complicat d’entendre, i l’element clau que cal entendre per poder comprendre la PSC és el concepte de llenguatge que utilitza. I és que malgrat que totes les perspectives han atorgat al llenguatge un paper més o menys important, la qüestió és que hi ha hagut moltes maneres diferents d’entendre’l.
El nostre sentit comú(que es correspon amb el punt de vista de la PSP) ens diu que el llenguatge són un conjunt d’etiquetes que posem als objectes i fenòmens que ens envolten per tal de denominar-los.
Per exemple, la PSP ens diria que les paraules “homosexual” i “heterosexual” són simplement etiquetes que hem creat per a denominar les possibles orientacions sexuals que pot tenir una persona. És a dir, en l’espèciehumana existeixen certes orientacions sexuals i el llenguatge ens facilita simplement uns termes per a denominar-les. Per tant, l’heterosexualitat i l’homosexualitat són orientacions que existeixen de manera independent al llenguatge. Aquesta és una visió “representacionista” del llenguatge: les paraules “representen” coses que ja estan en el món, o sigui, serveixen per donar nom al que ens envoltai poder-nos-hi referir. Per tant, des d’aquesta visió, l’orientació sexual, la intel·ligència, els comportaments violents, les emocions, etc.) existeixen independentment del nom que els hi posem.
Ara bé, què passa amb la PSC? Aquesta perspectiva dóna al llenguatge un paper molt més fonamental, i parteix d’entendre que, a banda de ser un mitjà per comunicar-nos i expressar-nos, el llenguatge iels conceptes que disposem són els elements que construeixen i estructuren el món que ens envolta. Així doncs, la PSC no atorga al llenguatge la capacitat de “descriure” una realitat que és exterior a ell, sinó que li atorga un paper “constructor”. Intentaré exemplificar aquesta idea:
Per exemple, en la darrera dècada s’ha parlat molt de la perillositat de certes races de gossos. Si ens aturem apensar una mica, veurem que aquesta distinció entre “gossos perillosos” i “gossos no-perillosos” només té sentit dins d’una certa forma d’organització social, en la que tenen un lloc definit els animals domèstics. És a dir, els gossos no són en sí perillosos o no-perillosos, sinó que ho són en relació a nosaltres. Per tant, podem dir que es tracta d’una distinció arbitrària que hem fet, i que ens...