ComentarisTextNietzsche

Comentaris al text de Nietzsche

“El problema de Sòcrates”
§1-8 [Sòcrates/Plató o l’origen de la filosofia]
§ 1
L. 1-6. Consens de savis: La vida no val res
L. 6-12: Interpretació tradicional: HI ha alguna veritat en açò, o siga, hi ha quelcom malaltís en la vida.
L. 12-17: Interpretació de Nietzsche: Hi ha quelcom malaltís en la forma d’enfrontar-se a la vida per part dels savis.
§ 2
L. 1-6: Jaen 1872, amb El naixement de la tragèdia, Nietzsche va reconèixer Sòcrates i Plató com a símptomes-de-decaïment (“tragèdia” és, d’una banda viure intensament la vida, assumint el que comporta –els grecs-; d’altra, negar-li valor a la vida –Sòcrates/Plató).
L- 6-11: El consens de Sòcrates i Plató és una coincidència fisiològica: debilitat física (lletjor) i debilitat vital.
L. 11-23: Tesi deNietzsche: Els judicis de valor sobre la vida tan sols tenen valor com a símptomes. Raons: El valor de la vida no pot ser taxat: no pels vivents (en són part), no pels morts; la vida és per a viure-la; jutjar la vida és símptoma d’una actitud davant la vida i denota la falta de saviesa dels filòsofs.
§3
La falta de noblesa de caràcter de Sòcrates i la seua lletjor, associada a una evolució descendent ia la criminalitat fruit d’una ànima viciosa davant la vida, són, segons Nietzsche, l’expressió d’una anarquia i desordre en els instints, resultat de l’absència de força vital.
§ 4
La decadència en Sòcrates no només s’expressa en l’anarquia i desordre en els instints [§3], sinó també en l’abús d’allò lògic (raquitisme propi del logicisme de Sòcrates), en el daimon socràtic (veu interior de laconsciència contra els instints), i en l’intel·lectualisme moral.
§ 5
L. 1-4: El triomf de la dialèctica (l’art d’argumentar) implica el triomf del ramat.
L. 5-6: Primerament la pràctica dialèctica es considerava quelcom ridícul i una manera dolenta de comportar-se (no dialèctica, sinó ordres).
L. 6-10: Es desconfiava perquè allò que cal demostrar té poc valor.
L. 10-15: Però, com Joan el Botifarra,es va fer prendre seriosament.
§6
L. 2-4: La dialèctica persuadix poc.
L. 1 i 4-6: És l’eina de qui no té cap altre mitjà per a afirmar-se, és només legítima quan el teu dret l’has d’obtenir per la força.
§ 7
L. 1-4: La primera fase de la dialèctica socràtica, la ironia, (la segona fase, posterior a la primera, s’anomena maièutica) és, segons Nietzsche, una mostra de ressentiment (deixar enridícul en públic), una forma de venjar-se, no un desig sincer de veritat.
L. 4-8:
- “Exercir de tirà”, posar en ridícul quan s’ha vençut.
- Es fa servir entre aquells que ja han entrat en decadència.
- Aleshores es perillosa: tirania, deixa els altres sense recursos, priva de potència.
§ 8 [Què hi havia de fascinant en Sòcrates? (I)]
L. 1-7: Agon: lluita de contraris (Heràclit), en Sòcrates pervertidacom a lluita lingüística (dialèctica).
L. 7: Un gran eròtic: auster i fals.
§ 9 [Què hi havia de fascinant en Sòcrates? (II)]
L. 20-21: Fascinava com a resposta, com a solució. De quina cosa?
L. 7-9 i 17-18: De la decadència: del desenfrenament dels instints.
L. 9-11: La solució o cura: esclavitzar els instints amb la raó.
L. 1-7 i 11-14: Sòcrates va comprendre la situació se’n va aprofitar per serl’amo.
L. 18-22: Era una falsa solució, una solució aparent.
§ 10 [Tirania de la raó v.s. tirania dels instints]
L. 1-2 i 5-6: La tirania de la raó s’associa al perill de la tirania dels instints.
L. 2-5 i 6-7: La Raó és l’únic recurs d’aquells afectats pel desordre i anarquia dels instints. No podien triar cap altra cosa.
L. 7-10: Dialèctica i moralisme: condicionament patològic.
L. 11-13:Ressona el mite de la caverna, rebutjat per Nietzsche.
§ 11 [L’error]
L. 1-3: La racionalitat a qualsevol preu és un error.
L. 3-8: La raó fa caure en la mateixa decadència que pretenia combatre.
L. 9-15: Haver de combatre els instints és la forma de la fórmula de la decadència front a la de Nietzsche.
L. 8-9: Cristianisme = Millorament [veure més avant].
§ 12
Sòcrates volia morir (es va suïcidar)....