comer

2.2. Idees pedagogiques del autor i de la seva época ( S.XVIII I XIX entre la il.lustracio i el romanticisme)
Idees pedagogiques del autor
Al segle XIX s'estableix un corrent pedagògic que ressalta els aspectes psicològics a l'educació. Es presenta com una necessitat imperant el conèixer al nen en totes les seves manifestacions, on es concep a l'educació dins de la tradició de l'estructuraciócognoscitiva. Pestalozzi no és aliè a aquestes expressions socials i culturals, fent innegable la influència de la Il•lustració, de Kant i de Rousseau en la seva obra pedagògica . I aquests són els seus principals referents, Rosseau, Kant i Basedow.
Jean-Jaques Rosseau (Ginebra, Suïssa, 28 de juny de 1712 - Ermenonville, França, 2 de juliol de 1778), va ser un escriptor, filòsof, músic, botànici naturalista franc-helvètic, definit com un il•lustrat, malgrat les profundes contradiccions que ho van separar dels principals representants de la Il•lustració.
Les idees polítiques de Rousseau van influir en gran manera en la Revolució francesa, el desenvolupament de les teories republicanes i el creixement del nacionalisme. La seva herència de pensador radical i revolucionari estàprobablement millor expressada en les seves dues frases més cèlebres: «L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat» i «L'home és bo per naturalesa», d'aquí parteix la seva idea de la possibilitat de l'educació.
Immanuel Kant (Königsberg, Prússia, 22 d'abril de 1724 – Königsberg, 12 de febrer de 1804), va ser un filòsof prussià de la Il•lustració. És el primer i més important representant delcriticisme i precursor de l'idealisme alemany i està considerat com un dels pensadors més influents de l'Europa moderna i de la filosofia universal.
Johann Bernhard Basedow (Hamburg, 1723 − Magdeburg, 1790) va ésser un educador alemany que estudià al gimnàsium d'Altona i a la universitat de Leipzig. Va Formulà el filantropinisme en la línia de l'ideari educatiu de Rousseau, doctrina que portà a lapràctica al Philantropinum de Dessau (1774-1793), corrent que s'estengué per altres ciutats alemanyes.
El caràcter d'aquests centres -una modernització dels escoles de caritat- va ser criticat per Marx. Entre els seus defensors hi trobem Immanuel Kant.
Pestalozzi va dir que només l'educació podia realitzar-se conforme a una llei, l’harmonia amb la Naturalesa. D'aquest principi es deriva lanecessitat de llibertat a l'educació del nen; cal que estigui lliure, perquè pugui actuar a la seva manera en contacte amb tot el que li envolta, l’ambient.
L’educació elemental havia de partir de l'observació de les experiències, interessos i activitats educatives; de no ensenyar res que els nens no poguessin veure (idea presa de Rousseau) i va considerar que la finalitat principal de l'ensenyament noconsistia a fer que el nen adquireixi coneixements i aptituds, sinó a desenvolupar la seva intel•ligència, dividint-la de forma gradual, d'acord a la seva evolució i on es prengués en compte a l'individu com una unitat d'intel•ligència, sentiment i moralitat. Sostenia que qualsevol irregularitat en aquestes característiques, comporta l’nul•litat d'una educació integral. També incloïa l'educaciófísica com a mitjà de fortalesa i resistència corporal, tancant així el cicle d'una educació integral, que va des del més espiritual al purament corporal.
Per al seu ensenyament va tenir en compte la intuïció intel•lectual, utilitzant els aspectes que conformen la seva educació elemental que són:
1. Per a l'ensenyament dels nombres (relacions mètriques i numèriques):
- Utilització de les taulesamb lletres, les quals acumulava d'1 en 1 perquè el nen conegués la relació dels nombres, al mateix temps que servia per aprendre les lletres.
- Partir de les coses simples abans d'avançar a les més complicades.
2. Per a l'ensenyament de la forma (observar, mesurar, dibuixar i escriure):
- Enriquir la memòria dels nens amb explicacions senzilles d'objectes i materials. Ensenyar a descriure i...