Cometario Ana Frank (catalan)

1. Identificació de l’obra.
FRANK, Ana
El diari d’Ana Frank
Barcelona. Plaza& Janés Editores. 1996. Quarta edició. 380.
[Ave Fénix, 233]
Annelies Marie Frank neix el 12 de juny de 1929 a Frankfurt del Main (Alemanya). És la segona filla d'Otto Frank i d'Edith Holländer. La seva germana Margot té llavors tres anys. Els Frank i els Holländer són jueus alemanys, famílies jueves que portendiversos segles vivien a Alemanya.
El pare de l’Anna treballa al banc de la família, la mare és mestressa de casa. Per Margot i Anna és una època feliç i al barri on viuen hi ha molts nens per jugar. No obstant això, els seus pares estan preocupats ja que Adolf Hitler i el seu partit culpen els jueus dels problemes socials i econòmics, convertint-los en bocs expiatoris. L'antisemitisme a Alemanyaaugmenta i tota la família Frank emigra a Holanda per precaució.
Pel seu aniversari, l’Anna rep un diari on escriu amb una freqüent regularitat entre el 12 de juny de 1942 i l’1 d’agost de 1944. És un diari en forma de cartes que inicialment escriví només per a si mateixa, fins que la primavera de 1944 va sentir per la ràdio un discurs del ministre d’Educació holandès a l’exili. Aquest deia quequan acabés la guerra s’haurien de recollir i publicar tots els escrits que testifiquessin els sofriments del poble holandès durant l’ocupació alemanya. Un dels exemples que va posar van ser els diaris. Impressionada pel discurs, l’Anna Frank decidí publicar un llibre després de la guerra per al qual el seu diari serviria de base.
Començà a reelaborar i va passar a net els apunts que havia fet finsaleshores, corregint-ne alguns paràmetres, eliminant-ne d’altres que considerava poc interessants i afegint-hi dades rescatades de la memòria. Alhora, continuà escrivint el seu diari original. Les seves últimes anotacions daten de l’1 d’agost de 1944. El 4 d’agost, els alemanys van irrompre a la casa i van detenir l’Anna Frank i la seva família.
El mateix dia de la detenció, la Miep Gies i la BepVoskuijl, dues protectores de la família Frank, posaren en lloc segur els textos de l’Anna. La Miep Gies els guardà al seu escriptori i els lliurà sense llegir-los a l’Otto Frank, el pare de l’Anna, quan es va saber del cert que l’Anna ja no tornaria mai.
Després de rumiar-s’ho molt, l’Otto Frank decidí portar a terme el desig de la seva filla, i publicar un llibre basat en les seves anotacions.Prenent com a base la versió original i la versió abreujada i corregida per ella mateixa, n’elaborà una tercera versió, també abreujada: tenint en compte que el diari passaria a formar part d’una col·lecció, l’editorial va imposar certes limitacions a la seva extensió.
Quan el 1947 es publicà el llibre, en la literatura no s’acostumava a tractar temes sexuals amb tanta llibertat, i encara menysen els llibres per a joves. Un altre motiu important pel qual no s’hi inclogueren determinats paràgrafs o certes formulacions, és que l’Otto Frank volia respectar la memòria de la seva esposa i dels altres integrants del grup amagat a la “Casa de darrere”. I és que l’Anna, que tenia entre tretze i quinze anys quan va escriure el diari, hi expressà obertament les seves antipaties i irritacions, dela mateixa manera que les seves simpaties.
Quan l’Anna Frank escriví la segona versió del seu diari, elaborà una llista amb els pseudònims que donaria als personatges en cas que l’obra s’arribés a publicar. Ella mateixa s’anomenaria Anna Aulis, després Anna Robin. L’Otto Frank, conservà per als membres de la seva família el seu autèntic cognom i als altres personatges sí que els hi va canviar elsnoms.
L’Otto Frank morí el 1980. Llegà els escrits originals de la seva filla a l’Institut Holandès de Documentació de Guerra (RIOD), d’Amsterdam. Arran dels múltiples qüestionaments suscitats entorn a l’autenticitat del diari, el RIOD sotmeté els manuscrits a un acurat examen pericial. Fins que no se’n va comprovar amb certesa l’autenticitat, el RIOD no va decidir publicar tots els textos...