comicitat

Comicitat
La misogínia de l' Espill és tan exagerada que havia de provocar per força la rialla en el públic contemporani. I aquesta és la gràcia de l'obra, que està escrita de manera que els seusdespropòsits fan riure. L'Espill és una comèdia en el sentit medieval del terme, és a dir, una obra escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per personatges de baix nivell que començamalament i que acaba bé.
La realitat quotidiana i l'element burgès
L'Espill es desenrotlla narrativament a través de dos plans: l'un, el de les aventures imaginades del protagonista, i l'altre, elrealista, el pla on són descrits els diversos escenaris que emmarquen l'acció. Aquest segon pla és el que ens revela un autèntic temperament de novel·lista. Roig excel·leix en l'observació de la realitatde la seua època i, en descriure-la, sovint la sotmet a un procés de deformació grotesca. Paral·lelament, i en relació amb aquesta deformació, l'autor no negligeix els detalls més desagradables i finsi tot repugnants. Les descripcions assoleixen una vivesa i una expressivitat extraordinàries.
Medicina
Jaume Roig no amaga la seva condició de metge a l'Espill. Hi parla de medicaments, demalalties, de metges, de pacients, d'experiències personals com a professional de la medicina... i del cos de les dones vist com el descrivien els tractats mèdics del seu temps. Les dones hi existeixen nomésen funció de la procreació, i per això el cos de les dones és analitzat a partir de la menstruació, el semen femení, el coit, l'embaràs, el part o la lactància.
Estil i llenguatge
La limitadíssimalongitud dels versos (quatre síl·labes) determina inexorablement l'estil del llibre i, de vegades, en fa la lectura difícil. Roig es veié obligat a utilitzar amplis incisos, a mutilar versos i, endefinitiva, a practicar diversos equilibris que moltes vegades distorsionen la sintaxi de la frase.
El lèxic és un altra de les magnífiques aportacions de l'Espill. L'autor afirma explícitament al...