comida

LA GRAN EPIDÈMIA “El fenomen fast food”

Em situo en un dels carrers principals de Barcelona, Passeig de Gràcia, visitat per milers de turistes a l'any. Decideixo entrar al McDonald’s,unahamburgueseria coneguda internacionalment. Procedentment era una empresa americana, però amb la globalització i els nous mitjans s’ha estès per tot el món. Actualment hi ha 30.000 establiments en 100païsosdiferents, a diferents continents i dona de menjar a 46 milions de persones en el món cada dia. Estan per tot arreu, carreteres, centres comercials, supermercats, aeroports, gasolineres,parcsd'atraccions, estacions de tren.. Podríem anomenar aquest fet “El fenomen fast food1” o també... ”La invasió”.
A l'entrada regalen cupons descompte, poden haver-hi unes 40 ofertes diferents en cadapaperet.Al aproparem a la cua, observo que la majoria d'empleats llatins, nomes un d’ells saluda i somriu als clients, segurament el fet de no estudiar els ha deixat sense opcions i viuen reprimits enuntreball que ratlla l’esclavitud. Després d’esperar nomes dos minuts, tinc la meva Coca-cola a les mans, prenc un glop i un líquid aquos, sense sabor, sense estar del tot fred, frega les mevespapil·lesgustatives, provocant-me una desagradable sensació d’insatisfacció. M’acomodo en una taula, i començo a observar, veig, gent menjat amb les mans, sense tenir en compte les normes de conducta,moltsestudiants, taules brutes, baralles per agafar taula, olor a fregit, el constant moviment de la gent, gent amb tatuatges i pírcings degut a que son “moderns”, pentinats i vestimentes moltdiferents,cabells tenyits de colors extravagants i per a la meva sorpresa, gent que entra ampolles d'aigua i refrescs, analitzo i recordo que el meu got de Coca-cola ha costat 1,50€, no es gaire car, peròclar, hede recordar que estem immersos en una terrible crisi econòmica. Puc observar publicitat en totes les parets i envasos que m’envolten, és un atac persuasiu subliminal però alhora de gran...