Como Detectar Mentiras

“COMO DETECTAR MENTIRAS”
(Paul Ekman)

1. INTRODDUCIÓ

Les expressions facials son universals i els ademans son específics de cada cultura. Sentiments ocults poden evidenciar-se en brevíssimes microexpressions que habitualment son encobertes al instant per un somriure. També hi ha microademans.
Els signes de l’engany poden ser propis de cada individu. En molts casos, la víctima del’engany passa per alt els errors que comet el mentider, donant la millor interpretació possible al seu comportament ambigu i entrant en complicitat amb aquest per mantenir l’engany i eludir així les terribles conseqüències que tindria per a ella mateixa treure-les a la llum.
Amb freqüència una mentida falla per que es veu algun signe d’una emoció oculta, quant més intenses i nombroses siguen lesamocions involucrades, més probable es que la mentida siga traïda per alguna autodelació manifesta en la conducta.
Les motivacions i circumstancies que porten a la gent a mentir o a dir la veritat poden contribuir a la comprensió de moltes relacions humanes.
Mentir és una característica tan central de la vida que una millor comprensió de ella resulta pertinent per quasi tots els assumpteshumans. A alguns aquesta afirmació els farà estremir-se d’indignació, per que entenen que la mentida es sempre algo censurable. L’autor no comparteix aquesta opinió. Pensa que proclamar que ningú deu mentir mai en una relació seria caure en un simplisme exagerat; tampoc recomana que es desemmascaren totes les mentides. Les mentides també poden ser cruels, però no totes ho son. Algunes –moltes menys deles que sostenen els mentiders- son altruistes. Hi ha relacions socials que es segueixen gaudint gracies a que preserven determinats mites. No obstant, cap mentider deuria donar per sentat que la seua víctima vols ser enganyada, i cap descobridor de mentides deuria atorgar-se el dret de ficar al descobert tota mentida. Existeixen mentides innòcues i fins humanitàries. Desemmascarar certesmentides pot provocar humiliació a la víctima o a un tercer.

2. MENTIDES, AUTODELACIONS I INDICIS DE L’ENGANY

 Definició de mentida segons l’autor:
Moltes persones falten a la veritat sense per això mentir. La persona que diu una mentida està en condicions de triar entre mentir i dir la veritat, i coneix la diferència. Els mentiders patològics, que saben que estan faltant a la veritat però nopoden controlar la seua conducta, no compleixen els requisits de l’autor. Tampoc aquells individus que ni siquiera saben que estan mentint, dels que sovint es diu que son víctimes de autoengany. Un mentider pot aplegar a creure en la seua pròpia mentida amb el córrer del temps; en tal cas, deixaria de ser un mentider, i seria molt més difícil detectar les seues faltes a la veritat.
Per adefinir una mentida no sols hi ha que tenir en compte al mentider si no també al seu destinatari. Hi ha mentida quan el destinatari de ella no ha demanat ser enganyat, i quan el que la diu no li ha donat cap notificació prèvia de la seua intenció de mentir.
En la definició de mentida del autor, a les hores, hi ha una persona que te el propòsit deliberat d’enganyar un altra, sense notificar-laprèviament de dit propòsit ni haver segut requerida explícitament per el destinatari. Existeixen dos maneres fonamentals de mentir: ocultar y falsejar. El mentider que oculta, reté certa informació sens dir en realitat res que falte a la veritat. El que falseja dona un pas addicional: no sol reté informació vertadera, si no que presenta informació falsa com si fora certa.
Es possible que esprefereixi el ocultament ja que pareix menys censurable, per altra banda les mentides per ocultament son més fàcils de dissimular una vegada descobertes (ignorància del assumpte, falta de memòria...). Es pot ocultar fins que la víctima el posa en situació de respondre. En eixe moment es perd la possibilitat de triar entre el ocultament i el falsejament. També hi ha mentides que d’entrada obliguen al...