"Como se pinta un mural" resumen

 Teresa Alemany Such

PINTURA I ENTORN
“COMO SE PINTA UN MURAL”
RESUM DEL LLIBRE

David Alfaro Siqueiros en la seua obra analitza i valora el naixement i desenvolupament del moviment muralista revolucionari amb la seua concepció de l’ensenyança artística.

Antigüament, la plàstica era integral, unitària. En elmón contemporani, l’arquitectura i la pintura no són una plàstica integral. Açò podría aconseguir-se amb una nova tecnologia, científica i mecànica que sumarà materials nous de construcció, de pictorització i escultura, i noves ferramentes. Una tecnologia psicològica- política que podrà manifestar-se com un estructuració formal nou- realista.
Els renaixentistes italians dividíen l’art de lapintura en:
pintura ilustrativa: aquella que divulgava una idea, doctrina, filosofia. Era una pintura religiosa, es tractava de composicions i tenia per mercat l’Esglèsia;
pintura decorativa: aquella que ornamentava, decorava. Era una pintura profana, es tractava d’estudis parcials, i tenia per mercat l’aristocràcia i els mercaders.
El món modern va optar per la pintura decorativa. Es va produïruna excepció: el mov. de pintura moderna a Mèxic: es va desenvolupar sobre la base de pintura ilustrativa, per a arribar a constituïr la 1ª expressió contemporània.
L’artista i es seus companys volíen realitzar un art monumental, heroic, nou realista vertader, un art públic, que és el mateix que art mural. Així va començar el mov. muralista mexicà. La tècnica de l’art mural és l’encaústica i elfresc, que fòren els procediments de l’Antigüetat, l’Edat Mitja i el Renaixement.
Més avant, es va abandonar l’impuls monumental, heroic i nou realista vertader. L’autor va afirmar que es feia art per a l¡exportació turística; el muralisme s’havia reduït en la seua proporció física; hi havia que superar les tècniques i formes cristianes; s’hi havia d’arribar a un major grau de major ciència elsmètodes primitius i falsos de composició i de perspectiva; hi havia que passar a les arquitecturas modernes en les que s’haguera concebit l’afegit de la pintura mural.
Hi hauria que presentar una doctrina, que podria partir de crítiques sistemàtiques a: 1) la concepció mexicanista a l’arqueologisme, a revolucionarisme populista, a l’estancament tècnic- material; 2) a les inclinacions“artpuristes”; 3) a lastres místics; 4) “artpurisme” colonial-intel·lectual retrassat cronològicament, el mateix que el pintoresquisme subjectivista- decoratiu; 5) al neoacademisme mexicanista tradicionalista; 6) a les dos causes de la descomposició en la nostra pintura moderna de Mèxic: la persistència, l’estancament, en les teories, en les tècniques materials i en els estils primitius.; i la progresiva desercióde les doctrines i pràctiques del mov. sorgit en Mèxic.
Hi ha progrés formal en les arts plàstiques, acumulació progresiva i augment de valors plàstics, perfeccionament del llenguatge plàstic.
El mov. d’art modern en Mèxic s’encamina cap a la trobada i acumulació de tots els valors positius de la plàstica. Realismo cada volta més integral, més vertader.
En el muralisme mexicà hi trobem unproblema: que fer dels edificis vells (arquitecturas velles) que encara es troben en condicions d’ús? La solució és una fusió d’una arquitectura vella amb una pintura d’estil modern o contemporani. Hi ha necessitat de passar del muralisme en edificis vells a un muralisme en edificis moderns, cap a l’exterior, cap al carrer, un destí públic. Hi ha que tornar a la plàstica unitaria.

En aquella època,hi havia en l’escola de Belles Arts un curs de pintura al fresc, on executaven xicotetes tasques per part de cadascun dels alumnes, xicotets cuadres individuals de tema lliure. Pintura mural es la pintura en un espai arquitectual íntegre; Siqueiros es plantetja per què no reunir-se en equip i plantejar-se donar-li una funció i pintar la seua completa superficie.

A Siqueiros li varen...