Comparació Descartes Plató (catalán)

A l’igual que Descartes, Plató també era dualista. Tots dos defensen que el cos (mortal, físic i imperfecte) és inferior a l’ànima (immortal, intangible i perfecta). Tot i això, es desentenen en elperquè de la superioritat de l’ànima sobre el cos. Plató afirmava, que l’ànima prové del mon perfecte de les idees però que accidentalment va caure al món terrenal que imita i participa del món de lesidees i va quedar presonera del cos. És a dir, és superior perquè prové d’un món superior i és perfecta. Per la seva banda, Descartes defensava que aquesta superioritat de l’ànima és així perquè elcos, a diferència de l’ànima, està estretament lligat a les lleis mecàniques i per tant és com una maquina. En canvi, l’ànima, com que no està subjecta a lleis és lliure.
També cal destacar, que perPlató cos i ànima formen una unió violenta. Per això, l’ànima en el seu camí de retorn al món de les idees, del qual n’és originària, buscarà evadir-se de la percepció sensitiva, és a dir buscaràdeslligar-se del cos. En canvi, per Descartes, cos i ànima formen una unió natural i necessària, ja que l’ànima necessita del cos per existir i viceversa.
Descartes, d’una banda, concep el cos com unamàquina però en quant que l’home posseeix estats mentals, vol dir que està dotat d’una ànima mental. De fet, per a Descartes l’evidencia de l’existència de la ment és el llenguatge. Ja que ni les màquinesni els animals estan dotats d’aquest, Descartes diu que no pensen, i tracta els animals com a màquines. Però en l’home, dotat de pensament, el problema que es planteja és el de com una substànciamerament pensant i immaterial pot actuar sobre el cos (i viceversa), potser el pensament pot, per exemple, moure objectes materials.És a dir, com és possible que jo, per l’acte de la meva voluntat(mental), simplement volent aixecar el meu braç (material), pugui aconseguir-ho. Descartes afirma l’existència de tres tipus de processos humans: els processos corporals (com la digestió, per exemple),...