Comparacion Twilight


Estudi comparatiu català-espanyol del primer capítol de Twilight











Ús comparat català-espanyol
Seminari 203

ÍNDEX

1. L’ordre dels mots en català i en castellà

1.1 La duplicació pronominal pàg. 3-5
1.2 L’estructura informativa i l’ordre entre nom i adjectiu pàg. 5-6

2. L’anàfora en català i en castellà

2.1 Les oracions de relatiu pàg. 6-92.2 Els possessius en català i en castellà pàg. 9-12
Conclusions i bibliografia pàg. 1



En aquest treball es comparen aspectes gramaticals, lèxics i estilístics de la llengua catalana i castellana mitjançant una anàlisi del primer capítol de la novel·la de Stephanie Meyer Twilight. S’aplicaran els coneixements adquirits durant les sessions de Grup Gran de l’assignatura d’ús comparatcatalà-espanyol.

1. L’ordre dels mots en català i en castellà
1.1 La duplicació pronominal

Per a molts pronoms le en castellà s’han utilitzat dos processos diferents en el text en català : d’una banda, l’equivalent li en català i de l’altra s’ha elidit el pronom i s’ha buscat una estructura alternativa com posar el verb directament. En el primer cas, es remet al complement indirecte dela mateixa manera que en castellà, per exemple, quan en castellà és “Pero en sus ojos vi el sacrificio que le suponía esa promesa” (p.12) en català és el mateix “Tot i això, notava en la seva mirada el sacrifici que li suposaria complir aquesta promesa” (p.12). En canvi, en el segon cas, a la versió catalana s’ha preferit ometre el pronom li degut al canvi en l’estructura de l’oració; “Yo ya lohabía heredado de él, de ahí que también mirara hacia la carretera cuando le respondí” (p.15), mentre que a la versió castellana s’utilitza un passat simple i s’hi afegeix el pronom, en català es canvia la forma verbal per un gerundi de manera que es pot suprimir el pronom i no varia el significat “Com que en això m’hi retiro, també vaig mirar endavant mentre contestava” (p.15). Amb aquest mateixmètode s’ha plantejat l’equivalent a l’oració de la traducció en castellà: “Quizá ninguna de las chicas dels instituto le parece lo bastante guapa [...]” (p.29); “Pel que sembla cap noia és prou per ell” (p.28), de la mateixa manera, en la versió catalana, es canvia l’estructura. En els casos en els quals està bé afegir el pronom li és perquè resulta necessari que s’entengui que hi ha un complementafectat a l’acció de l’oració.
Tot i que en el text en català s’hagin trobat diferents equivalents a le (en castellà) per no utilitzar sempre el pronom li, no sempre ha sigut l’opció més correcte, com és el cas de: “I, a cotxe regalat, no li miris el dentat” (p.15). En aquest cas el pronom li és un pleonasme, que s’ha adoptat del castellà i que és incorrecte. A la versió castellana, en canvi, sí éscorrecte “A caballo regalado no le mires el diente, ni el motor” (p.15).
En el cas de la versió catalana s’utilitza el pronom en per a la duplicació pronominal en oracions amb l’ordre alterat, per exemple: “-Bella, t’asseguro que el trasto va perfecte. Ara ja no en fan, d’aquests!” (p.14). En aquesta oració el pronom en fa d’objecte directe i al afegir una coma i el determinant aquests(dislocació al final de l’oració) es produeix una tematització. Contràriament, a la versió castellana, a la mateixa oració, no hi ha cap tematització “-Nada de eso, bella, el trasto funciona a las mil maravillas. Hoy en día ya no los fabrican tan buenos..” (p.14), sinó que simplement s’ha substituït estos coches por los. Seria una tematització si s’hagués afegit estos coches seguit d’una coma per emfatitzarel complement directe. Hi ha un altre cas molt clar a la pàgina 25 de la versió catalana: “Dels tres nois, una era cepat, com un aixecador de peses, amb els cabells arrissats i foscos. N’hi havia un altre de més alt i prim, però també musculós, amb els cabells rossos com la mel.” En aquesta oració el pronom en també substitueix, però en aquest cas fa de subjecte i es refereix a un dels tres...