comparaciones filosoficas

COMPARACIÓ ÈTIQUES
Plató
Mill
Nietzsche
Material i heterònoma
Material i heterònoma
Material i heterònoma
Finalista
Finalista
Finalista
Eudemonista
Hedonista
Vitalista
Racionalista
Empirista
Empirista (rebuig de la raó)
Intel·lectualista
(virtut = coneixement)
Utilitarista (P. de Màxima Felicitat)
Antiintel·lectualista
Cognitivisme (saber teòric)
Cognitivisme (càlculempíric)
No cognitivista (perspectivisme)
Determinista
Paper important de la llibertat
Paper important de la llibertat i la creativitat
No conseqüencialista
Conseqüencialista (utilitarisme de les normes)
Conseqüencialista (màxim desenvolupament de la vida)
Universal i necessària
Universal (normes universals no eternes ni necessàries: canvien amb pràctica social)
Relativa i subjectiva (valorscanviants)
Basada en virtuts (valors morals universals)
Virtut = mitjà - felicitat. Uneix raó/desig. Importància sentiments socials
Valors canviants i arrelats a la vida (transmutació dels valors i m. dèbils/forts)
Caràcter pedagògic (es pot aprendre i ensenyar)
Caràcter pedagògic (l’educació ajuda a desenv. els sentiments socials i aconseguir la felicitat.
C. no pedagògic. Valora lacreativitat, l’espontaneïtat i l’individualisme.
Unió ètica/política (orientar org. política/permetre vida ètica)
Unió ètica/política (ètica organicista)
Separació radical ètica i política (ètica individualista)
Optimisme antropològic
Optimisme antropològic
Pessimisme antropològic

COMPARACIÓ IDEES
Plató
Descartes
Locke
Visió cosmològica (realitat ideal i objectiva oposada a les coses) iepistemològica
Visió epistemològica (representacions mentals, conceptes dels subjectes que permeten conèixer)
Visió epistemològica (representacions mentals, conceptes dels subjectes que permeten conèixer)
Existència real i objectiva (eternes i causa de les coses)
Existència mental i fonament. i garantides per Déu
Existència mental i fonament. en les qualitats dels objectes
Visió racionalistaVisió racionalista
Visió empirista
Defensa de l’innatisme (idees a priori)
Defensa de l’innatisme (idees a priori) (3 tipus: innates, adquirides i artificials)
Rebuig de les idees innates (7 arguments en contra). Idees a posteriori
Rebuig de les idees empíriques
Rebuig de les idees empíriques
Defensa de les idees empíriques. 2 tipus: simples (sens., reflex, s+r) i compostes (modes, subs. irelacions)
Podem tenir un coneix. absolut de les idees (reminiscència)
Podem tenir un coneixement absolut de les idees
Només són totalment vàlides les idees simples, les compostes són probables
COMPARACIÓ ANTROPOLÒGICA

Plató
Descartes
Nietzsche
Dualisme
Dualisme
Monisme
Ànima = part espiritual, perfecte, intel·ligible, que dóna coneixement i és més fàcil de conèixer (+ import.)Ànima = part espiritual, perfecte, intel·ligible, que dóna coneixement i és més fàcil de conèixer
Ànima = ficció creada per la filosofia i moral tradicional per restar importància a la vida
Preexistent


Immortal


Eterna


Transmigra


Dividida en tres parts (racional, irascible i concupiscible)
Simple

Cos = part material, sensible, imperfecte, mortal, corruptible i presó del’ànima
Cos = part material, sensible i determinada per les lleis físiques
Cos = part material, sensible, i vertader, suma de raó i desig
Rebuig de la creació
Déu com a creador d’ambdues parts
Rebuig d’elements transcendents o divins per explicar el cos i la vida humana

Dóna identitat personal


Permet el lliure albir
Esclavitza l’ésser humà i l’allunya dels instints de vida

COMPARACIÓCONCEPCIONS DE LA REALITAT

Plató
Descartes
Nietzsche
Dualista
Dualista
Dualista
Concepció metafísica de la realitat i ésser únic i estàtic
Concepció metafísica de la realitat i ésser únic i estàtic
Rebuig metafísica i ésser estàtic i absolut
Basada en la teoria de les idees: món intel·ligible (etern, ideal, objectiu i vertader) i món sensible relacionats per la participació
Basada...