Comparaciones Kant

COMPARACIONS KANT
Contextualització:
Kant fou un filòsof del segle XVIII, segle que començà amb un període de relativa pau a Europa fins a l’arribada de la independència dels EUA, la revolució francesa i les guerres napoleòniques. Aquest autor supera les dues corrents filosòfiques anteriors, l’empirisme i el racionalisme i és un producte de la Il·lustració i per tant, partidari dels ideals dela revolució francesa. La il·lustració defensava la tolerància i criticava la superstició, també era partidària de la secularització així com de la raó al servei dels interessos de la humanitat. Aquest moviment sostenia el lema de “saber, és poder” i els seus ideals eren l’educació dels individus a la llibertat, la igualtat, la solidaritat la sobirania i la ciutadania.
Kant va néixer al 1724 aKonigsberg i va dedicar tota la seva vida a l’estudi i l’ensenyament, en la seva obra es poden distingir tres períodes: el pre-crític, el crític i el post-crític






















Comparació de l’ètica Kantiana amb l’ètica humana
Hume el que defensa que són els nostres sentiments i que ens fan triar les opcions adequades al llarg de la nostra vida. Aquest pensa quetota acció és la resposta de la passió, de la inclinació natural (que no és ni bona ni dolenta, només una tendència de la naturalesa humana) als estímuls que li arriben de fora. Així doncs l’acció humana es mou segons la passió, evitant el dolor i atraient el plaer, per tant no hi intervé la lliure elecció que ens permet analitzar els pros i els contres perquè la raó no mou l’acció.
La moralkantiana parteix del fet inqüestionable que la consciència moral és una part essencial de l’home. Aquest diu que la consciència moral suposa l’existència d’un ordre intern dirigit a regular la conducta humana d’acord amb un
Afirma que l’imperatiu moral és categòric. Això és el “deure pel deure”, la qual cosa implica un principi moral amb les característiques següents.
Categòric  ja que es tractad’un judici que no depèn de cap condició.
Autònom la voluntat humana es determina a si mateixa en obrar.
A priori  està mancat de continguts concrets; la bondat o malícia dels actes depèn de la voluntat pura.
Objectiu es tracta d’una norma universal i necessària.
L’ètica kantiana és formal, les lleis són estructures buides de contingut ja que ens diuen com hem d’obrar. La moral ens imposa eldeure i cada un l’aplica als seus actes. Gràcies a l’imperatiu categòric, els actes humans adquireixen moralitat. Una voluntat és pura o bona quan les seves accions es regeixen per aquest imperatiu. La moralitat dels altres està en funció de la intenció o mòbil que els determina. Kant resumeix les dues formulacions realitzades amb: “Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valercom a norma de legislació universal”. Obrem per la submissió al deure.
DIFERÈNCIES postures oposades
Per a Hume la raó no mou l’acció, són els sentiments que ho fan, la passió. Per Hume la raó només ens permet captar la situació i els sentits ens permeten qualificar-la de bona o dolenta. Segons Kant, hi ha la consciència d’obligació moral, ja que algunes vegades ens sentim obligats a fer algunacosa que va contra els nostres desitjos. Així doncs l’ètica humana és heterònoma i oposada a l’autònoma de Kant.
L’ètica de Hume és material pel seu contingut ja que proposa un fi suprem a aconseguir (imperatius hipotètics), creu que les accions de l’home es mouen per la utilitat o per si ens son agradables. En canvi, la de Kant és formal perquè el més important no és el que fas ni la finalitatamb què ho fas, sinó el com ho fas, amb quina manera i intenció ho fas. De fet, Kant creu que l’imperatiu moral és categòric i per tant ens diu com hem d’obrar. (obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer com a norma de legislació universal)
Llavors, la moral de Hume és “a posteriori” perquè els seus preceptes es basen en l’experiència, són imperatius particulars i mai...