Comparativa olis

1. Introducció.
La manera com ens alimentem condiciona completament la nostra vida. Per què no invertir-hi, doncs, el temps i l’atenció que és mereix?
Mantenir una bona alimentació requereix temps. Temps per preparar l’esmorzar, el dinar, etc.; temps per a menjar i assaborir això que un mateix s’ha preparat i, sobretot, temps per a anar a comprar tot el necessari. És aquest el punt clau del’alimentació: el tipus de productes que consumim i des d’on han arribat.
Per poder assegurar als consumidors una ampla varietat de productes, tant frescos com envasats, independentment de la seva naturalesa, la gran majoria d’aliments que trobem a les botigues han recorregut molts kilòmetres. Un estudi1 de 2007, per exemple, revela que només les importacions d’aliments i animals vius de l’EstatEspanyol aquell any van ser de 29’25Mt. Això comporta una emissió aproximada de 4’7Mt de diòxid de carboni a l’atmosfera que significa un augment de més d’un 50% respecte a el mateix tipus d’emissions l’any 1995, segons les conclusions de l’estudi.
A l’impacte mediambiental d’aquestes emissions cal sumar-hi les de la maquinària que s’ha fet servir per aconseguir totes les primeres matèries i les dela indústria alimentaria i tots els envasos que genera.
Potser la part més coneguda és aquesta. Però, i la resta? Què passa amb tots els químics que llancem arreu dels camps de cultius? I les hormones que injectem als nostres animals de granja? Quin efecte tenen els additius alimentaris?
Hem de ser més conscients de què conté realment allò que ingerim i, per tant, hem d’estar informats perpoder canviar els nostres hàbits si és que aquests no són els més adients.
Dins del mercat ara podem trobar dos grans grups de productes: els d’origen ecològic i els convencionals. Si ens hem d’alimentar d’aquests productes hem d’escollir quins són els més adequats amb totes les dades necessàries per a fer-ho. Suposadament, tenim aquesta informació (televisió, internet...) però cal parar-se apensar i valorar les opcions. Per exemple, molt possiblement sabem que un producte ecològic no es pot cultivar amb l’acció de productes químics, però, a més, no està permès l’ús d’organismes modificats genèticament, coneguts com transgènics. Tanmateix, també es comença a parlar de l’augment de plagues cada vegada més resistents als pesticides però potser no tenim present que això és fruit de la mateixaacció dels pesticides i de varietats no autòctones.
L’objectiu d’aquest treball és realitzar aquesta comparació entre els dos tipus de productes i, a més, fer-ho sobre un producte determinat molt important en la nostra dieta i en la nostra vida com és l’oli d’oliva per tal de poder concretar la comparativa.
Per a la cerca de dades que recolzen la comparació s’utilitzen unes anàlisis bàsiquesde l’oliva on es determinen unes característiques biològiques que influeixen directament en la qualitat de l’oli. Una comparativa a un nivell químic superior ha resultat inaccessible perquè es requereixen unes infraestructures de les que no es disposa.
D’altra banda, podem afegir a aquests anàlisis químics un altre camp de treball, el tast. Molt possiblement ja haurem sentit a parlar de cates devins perquè són les que tenen més tradició però se’n fan de tot tipus de productes i, entre ells, l’oli és un dels més destacats2. La importància d’aquest mètode d’anàlisi ha augmentat molt durant els últims anys fins al punt que ara es considera un procediment de rigor científic i serveix com a instrument de recerca en molts estudis.
Com s’exposa, aquest treball pretén donar una valoracióobjectiva entre els productes ecològics i els altres per a millorar la nostra alimentació i, en definitiva, el nostre estil de vida. Aquest és, certament, el motiu personal que m’ha portat a presentar el treball que es mostra a continuació.
2. Agricultura.
2.1 Definició i abast del terme.
El terme agricultura fa referència al conjunt de procediments que es realitzen sobre un terreny i/o una...