Competència comunicativa

RESUM- ESQUEMA: COMPLEXITAT I COMPETÈNCIA COMUNICATIVA
INTRODUCCIÓ:
La competència és el conjunt de coneixements, sabers i recursos que permeten a l’aprenent d’una llengua a comunicar-se amb altres parlants. També permet entendre i explicar la interacció humana des de les capacitats dels interlocutors. Cada parlant va adquirint una competència comunicativa que li permet relacionar-se ambaltres parlants.
Cal dir que és un terme molt complex i són pocs els autors que han tractat “competència lingüística” específicament:
⇨Des de la perspectiva teòrica del cognitivisme, adquirir/elaborar una competència comunicativa és un procés paral·lel al de la pròpia formació de la ment i dura durant tota la vida.
⇨Hymes (1971) proposa, des de la teoria sociolingüística, una ampliació delconcepte que inclogués una dimensió estratègica de l’ús de la llengua, més enllà de la dimensió lingüística.
⇨ Es destaquen els models proposats per Canale&Swain (1980), que proposen quatre competències paral·leles: gramatical, sociolingüística, discursiva i estratègica.
⇨Ek (1988) ofereix una llista molt amplia de subcompetències que es solapen (lingüística, sociolingüística, discursiva,estratègica, sociocultural i social).
⇨El Marc Referencial Europeu proposa unes competències generals, que són el coneixement declaratiu, aptituds i habilitats, competència existencial i capacitat d’aprendre a aprendre; les competències comunicatives: lingüística, sociolingüística i pragmàtica; les competències plurilingües i pluriculturals, etc.
( ⇨Altres autors parlen sobre una dimensió discursiva,una dimensió sociolingüística i/o sociocultural, una dimensió pragmàtica, etc. )
Es destaquen dos:
El model de Canale&Swaindona conta de la majoria dels processos diferenciats que intervenen en la formulació del discurs, agrupant-los en categories, i que es poden formular així:
Saber lingüístics (no només gramaticals, sinó també fònics i lèxics).
La capacitat d’elaborar i comprendrediscursos.
Els saber socials i culturals (incloent els significats simples i complexos de paraules i enunciats, el model del món del parlant, així com la gestió del discurs en el context de l’acció comunicativa )
Els recursos estratègics que permeten al parlant integrar tots els sabers i capacitats que ha anat adquirint.
El MRE proposa un paradigma clàssic de quatre destreses comunicatives:Expressió oral. - Producció
Comprensió oral. En realitat només son
Expressió escrita. Dos - Percepció
Comprensió lectora.
La MRE diu que la interacció és una activitat específics que requereix les seves pròpies estratègies comunicatives. També diu que lamediació és la activitat clau per relacionar-se en contextos multilingües. Qualsevol intercanvi comunicatiu és un intercanvi multilingüe, en el sentit que:
Tots els parlants fan servir diferents codis simultàniament.
Els codis que utilitzen no han estat imposats “des de fora i des d’una peça”, sinó que han estat elaborats al llarg de la seva vida, pel que farà difícil que coincideixin exactamentels codis elaborats per dos parlants diferents.
En resum, segons el MRE, hi ha quatre activitats: producció, percepció, interacció i mediació; i funcionen diferent depenent del camp oral o del camp escrit.
UN TRIANGLE INVERTIT:
En l’anàlisi de la competència comunicativa anem a incloure no només les competències generals o estratègiques (lingüístiques, discursives, culturals i estratègiques),sinó també les competències relacionades amb cada una de les activitats comunicatives específiques (la producció, la percepció, la mediació i la interacció).
Les generals són les següents:
Competència lingüística: La capacitat de conèixer les unitats del codi. Es tracta en saber els coneixements declaratius i sabers formals.
Competència discursiva: La capacitat de relacionar sintàcticament...