Competencias música
Páginas: 33 (8029 palabras)
Publicado: 10 de febrero de 2011
MÚSICA
Introducció
La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constitueix un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l’actualitat, vivim en contacte permanent amb la música, sens dubte l’art més poderosament massiu del nostre temps. El desenvolupament tecnològic ha modificat considerablement els referents musicals de lasocietat per la possibilitat d’una escolta simultània de tota la producció musical mundial per mitjà dels discs, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Aquest mateix desenvolupament tecnològic ha obert, al seu torn, nous camins per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.Des d’aquesta perspectiva, el currículum de música per a l’educació secundària obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s’aprèn a les aules, obrir els camins necessaris per estimular l’alumnat en el desenvolupament de la percepció, la sensibilitat estètica, l’expressió creativa i la reflexió crítica, per arribar a un grau d’autonomia que possibiliti laparticipació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l’audició, la interpretació i la creació musical.
Al caràcter més global que l’àrea d’educació artística presenta en l’educació primària el succeeix, en aquesta etapa, una aproximació més diferenciada i analítica. Això es correspon amb les característiques evolutives de l’alumnat, en un moment en què la seva capacitatd’abstracció experimenta un desenvolupament notable. Aquesta diferenciació no impedeix, tanmateix, que la matèria es continuï articulant a l’entorn de dos eixos fonamentals, percepció i expressió, vinculats, al seu torn i de manera directa, amb l’adquisició d’una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans i ciutadanes.
La percepció fa referència en aquesta matèria al desenvolupamentde capacitats de discriminació auditiva, d’audició activa i de memòria comprensiva de la música, tant durant el desenvolupament d’activitats d’interpretació i creació musical com en l’audició d’obres musicals en viu o enregistrades.
Per la seva part, l’expressió al·ludeix al desenvolupament de totes les capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de lainterpretació, l’ensenyament i l’aprenentatge de la música se centren en tres àmbits diferenciats, però relacionats estretament: l’expressió vocal, l’expressió instrumental i el moviment i la dansa. Mitjançant el desenvolupament d’aquestes capacitats es tracta de facilitar l’èxit del domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació instrumental, així com els ajusts rítmics imotors implícits en el moviment i la dansa. La creació musical remet a l’exploració dels elements propis del llenguatge musical i a l’experimentació i combinació dels sons mitjançant la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició individual i col·lectiva.
El tractament dels continguts que integren aquests dos eixos ha de fer-se tenint en compte que, en l’actualitat més que enaltres èpoques, la música és un dels principals referents d’identificació de la joventut. El fet que l’alumnat la senti com a pròpia constitueix, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la a l’aula. És un avantatge perquè el valor, les expectatives i la motivació respecte a aquesta matèria són elevats, i alhora és un inconvenient perquè l’alumnat, en fer-la seva, tébiaixos confirmatoris molt arrelats.
La presència de la música en l’etapa d’educació secundària obligatòria ha de considerar, com a punt de referència, el gust i les preferències de l’alumnat, però, simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d’una perspectiva creativa i reflexiva, per assolir nivells més elevats de participació a la música com a espectador,...
Introducció
La música, com a bé cultural i com a llenguatge i mitjà de comunicació no verbal, constitueix un element amb un valor inqüestionable en la vida de les persones. En l’actualitat, vivim en contacte permanent amb la música, sens dubte l’art més poderosament massiu del nostre temps. El desenvolupament tecnològic ha modificat considerablement els referents musicals de lasocietat per la possibilitat d’una escolta simultània de tota la producció musical mundial per mitjà dels discs, la ràdio, la televisió, els jocs electrònics, el cinema, la publicitat, Internet, etc. Aquest mateix desenvolupament tecnològic ha obert, al seu torn, nous camins per a la interpretació i la creació musical, tant de músics professionals com de qualsevol persona interessada a fer música.Des d’aquesta perspectiva, el currículum de música per a l’educació secundària obligatòria pretén establir punts de contacte entre el món exterior i la música que s’aprèn a les aules, obrir els camins necessaris per estimular l’alumnat en el desenvolupament de la percepció, la sensibilitat estètica, l’expressió creativa i la reflexió crítica, per arribar a un grau d’autonomia que possibiliti laparticipació activa i informada en diferents activitats vinculades amb l’audició, la interpretació i la creació musical.
Al caràcter més global que l’àrea d’educació artística presenta en l’educació primària el succeeix, en aquesta etapa, una aproximació més diferenciada i analítica. Això es correspon amb les característiques evolutives de l’alumnat, en un moment en què la seva capacitatd’abstracció experimenta un desenvolupament notable. Aquesta diferenciació no impedeix, tanmateix, que la matèria es continuï articulant a l’entorn de dos eixos fonamentals, percepció i expressió, vinculats, al seu torn i de manera directa, amb l’adquisició d’una cultura musical bàsica i necessària per a tots els ciutadans i ciutadanes.
La percepció fa referència en aquesta matèria al desenvolupamentde capacitats de discriminació auditiva, d’audició activa i de memòria comprensiva de la música, tant durant el desenvolupament d’activitats d’interpretació i creació musical com en l’audició d’obres musicals en viu o enregistrades.
Per la seva part, l’expressió al·ludeix al desenvolupament de totes les capacitats vinculades amb la interpretació i la creació musical. Des del punt de vista de lainterpretació, l’ensenyament i l’aprenentatge de la música se centren en tres àmbits diferenciats, però relacionats estretament: l’expressió vocal, l’expressió instrumental i el moviment i la dansa. Mitjançant el desenvolupament d’aquestes capacitats es tracta de facilitar l’èxit del domini bàsic de les tècniques requerides per al cant i la interpretació instrumental, així com els ajusts rítmics imotors implícits en el moviment i la dansa. La creació musical remet a l’exploració dels elements propis del llenguatge musical i a l’experimentació i combinació dels sons mitjançant la improvisació, l’elaboració d’arranjaments i la composició individual i col·lectiva.
El tractament dels continguts que integren aquests dos eixos ha de fer-se tenint en compte que, en l’actualitat més que enaltres èpoques, la música és un dels principals referents d’identificació de la joventut. El fet que l’alumnat la senti com a pròpia constitueix, paradoxalment, un avantatge i un inconvenient en el moment de treballar-la a l’aula. És un avantatge perquè el valor, les expectatives i la motivació respecte a aquesta matèria són elevats, i alhora és un inconvenient perquè l’alumnat, en fer-la seva, tébiaixos confirmatoris molt arrelats.
La presència de la música en l’etapa d’educació secundària obligatòria ha de considerar, com a punt de referència, el gust i les preferències de l’alumnat, però, simultàniament, ha de concebre els continguts i el fenomen musical des d’una perspectiva creativa i reflexiva, per assolir nivells més elevats de participació a la música com a espectador,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.