compromis de casp copiat de internet
Páginas: 2 (364 palabras)
Publicado: 7 de enero de 2015
Una sèrie de factors polítics i socials foren la causa que en aquests segles es produís un retrocés de l'ús del català en determinats àmbits. Per això aquesta època es coneix amb el nom deDecadència, però, sobretot, el que es produí fou una baixada en la producció literària culta.
En 1412, amb el Compromís de Casp, el candidat castellà Ferran de Trastàmara va ser triat com a successor del'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mor el 1410). Aquest va ser el punt de partida d'una lenta castellanització de la cort, que es va aguditzar al s. XV, amb la unió de Ferran elCatòlic i Isabel de Castella, i encara més al s. XVIII amb l'absolutisme i el centralisme de la monarquia borbònica. D'altra banda, es produjola expulsió dels moriscos del País Valencià i hi va haver unarepoblació de castellans i aragonesos. A més, la literatura espanyola visqué durant aquests segles una etapa d'esplendor (Cervantes, Lope de Vega ...) i un sector dels escriptors catalans se sentirenatrets a escriure en castellà.
Al principi del s. XVIII, Felip V promulgà els decrets de Nova Planta: el 1707 al País Valencià, el 1715 a Mallorca (Menorca es trobava sota domini anglès) i el 1716 alPrincipat de Catalunya. Aquests decrets aboliren les institucions d'autogovern (Generalitat, Corts Catalanes, Grans i Generals Consells ...), el règim jurídic propi i van prohibir l'ús del català enla vida pública i oficial.
El Rosselló, absorbit per França amb el Tractat dels Pirineus (1659), va quedar sotmès a la penetració sistemàtica del francès.
El castellà es va imposar primeramenta les Reials Audiències; més endavant, es va prohibir l'ús a la resta d'instàncies judicials ia les escoles (1768).
No obstant aquesta situació desfavorable, el català va continuar sent lallengua habitual de la població en els usos col · loquials i familiars, en els sermons i en la literatura religiosa i popular.
En l'àmbit literari, trobem obres escrites directament en castellà,...
En 1412, amb el Compromís de Casp, el candidat castellà Ferran de Trastàmara va ser triat com a successor del'últim rei del casal de Barcelona, Martí l'Humà (mor el 1410). Aquest va ser el punt de partida d'una lenta castellanització de la cort, que es va aguditzar al s. XV, amb la unió de Ferran elCatòlic i Isabel de Castella, i encara més al s. XVIII amb l'absolutisme i el centralisme de la monarquia borbònica. D'altra banda, es produjola expulsió dels moriscos del País Valencià i hi va haver unarepoblació de castellans i aragonesos. A més, la literatura espanyola visqué durant aquests segles una etapa d'esplendor (Cervantes, Lope de Vega ...) i un sector dels escriptors catalans se sentirenatrets a escriure en castellà.
Al principi del s. XVIII, Felip V promulgà els decrets de Nova Planta: el 1707 al País Valencià, el 1715 a Mallorca (Menorca es trobava sota domini anglès) i el 1716 alPrincipat de Catalunya. Aquests decrets aboliren les institucions d'autogovern (Generalitat, Corts Catalanes, Grans i Generals Consells ...), el règim jurídic propi i van prohibir l'ús del català enla vida pública i oficial.
El Rosselló, absorbit per França amb el Tractat dels Pirineus (1659), va quedar sotmès a la penetració sistemàtica del francès.
El castellà es va imposar primeramenta les Reials Audiències; més endavant, es va prohibir l'ús a la resta d'instàncies judicials ia les escoles (1768).
No obstant aquesta situació desfavorable, el català va continuar sent lallengua habitual de la població en els usos col · loquials i familiars, en els sermons i en la literatura religiosa i popular.
En l'àmbit literari, trobem obres escrites directament en castellà,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.