Comptabilitat Pública

EL SISTEMA COMPTABLE
 COMPTES  LLIBRES  DESENVOLUPAMENT D’UN EXERCICI SENCER

COMPTES
DEFINICIÓ Unitat bàsica de la comptabilitat. Cada concepte d’actiu, passiu, pèrdua o guany té el seu propi compte. CLASSIFICACIÓ Comptes de situació: són els que recullen conceptes d’actiu o de passiu. També s’anomenen comptes de balanç, ja que cada element del balanç té el seu compte de situació.Exemples: Bancs, Maquinària, Capital, Proveïdors, … Els comptes de situació sobreviuen al tancament de l’exercici. És lògic, tenint en compte que tots els elements patrimonials amb que s’inicia un exercici són els mateixos amb que es va tancar l’exercici anterior. Comptes de gestió: són els que recullen els diferents conceptes de despesa o ingrés. Cada causa per la que l’empresa incorre en despeses oassoleix ingressos té un compte de gestió específic. També s’anomenen comptes de resultats. Exemples: Sous i salaris, Transports, Ingressos per arrendaments, Prestació de serveis,… Els comptes de gestió moren al tancament de cada exercici. Cada any s’inicia la comptabilitat amb els saldos dels comptes de gestió a zero, per a poder determinar el resultat de l’exercici i com s’ha assolit.REPRESENTACIÓ GRÀFICA Deure Haver

VOCABULARI RELACIONAT AMB ELS COMPTES Obrir un compte: fer-hi la primera anotació, al deure o l’haver. Carregar: fer una anotació al deure. Abonar: fer una anotació a l’haver. Saldo: valor del compte en un moment concret (diferència entre el deure i l’haver). Saldo deutor: sempre que els imports anotats al deure són més grans que els anotats a l’haver. Saldo creditor:sempre que els imports anotats al deure són més petits que els anotats a l’haver. Saldo nul: sempre que els imports anotats al deure són iguals que els anotats a l’haver. Tancar un compte: fer-hi un apunt que deixi el saldo nul. També se’n diu saldar un compte.

LLIBRES
 DIARI  MAJOR  INVENTARIS I COMPTES ANUALS

LLIBRE DIARI És obligatori. Serveix per a registrar-hi els fets comptablescronològicament (pel mateix ordre pel que es van produïnt. Les anotacions que es fan al llibre diari reben el nom d’assentaments de llibre diari (assentar és, en aquest cas, sinònim d’anotar o registrar). Imatge física Un full de llibre diari tenia, quan el sistema era manual, el següent aspecte: Part esquerra: DEURE Import Import Import Nom del compte Nom del compte Nom del compte Part dreta: HAVERNom del compte Nom del compte Nom del compte Import Import Import

Tipus d’assentament Assentament simple: Només un compte al deure i un altre a l’haver. Assentament múltiple: Més d’un compte a un costat ò a tots dos.

Posició dels comptes S’ha d’aplicar sempre la REGLA DE LES POSICIONS COMPTABLES: Al deure, per tant, hi anirà:  els increments d’actiu  les disminucions de passiu  lespèrdues I a l’haver:  els increments de passiu  les disminucions d’actiu  els guanys Altres normes que cal respectar sempre  Hi ha d’haver un compte a cada costat, com a mínim.  Els imports anotats al deure i a l’haver han de sumar el mateix. En argot comptable, d’això se’n diu que l’assentament “quadra”. Els grans riscos La lletra “a” És tradicional separar els comptes del haver dels del deureamb una lletra “a”. Això fa que, en llegir els títols dels dos comptes, units per una “a”, dongui la falsa impresió de que s’està indicant un fluxe, és a dir, que hi ha uns diners que van d’un lloc a un altre. Exemple Si un client paga un deute de 10 que té amb l’empresa, l’assentament correcte és: 10 Bancs a Clients 10,

ja que anotem al deure l’actiu que augmenta i a l’haver el que disminueix.A un no iniciat, si construeix una frase amb els dos títols i la “a”, li pot semblar que, atès que els diners aniràn del client al banc, l’assentament correcte seria l’invers del que realment cal fer. Cal, per a evitar el risc de confusió, no donar a la lletra “a” el sentit de preposició i entendre-la com una separació, com podria ser qualsevol altre signe (*, =, -, /, , ,…). L’assentament...