COMUNICACIÓ

Curs 2015-2016

COMUNICACIÓ I LLENGUATGE
Llenguatge i llengües
El llenguatge és la capacitat que tenim els humans de comunicar-nos, i aquesta
capacitat la manifestem en unes cinc mil llengües diferents. Cada llengua és el codi
de signes orals propi d’un grup; és a dir, sorolls als quals aquest grup ha donat un
sentit comú, sons que han estat fets per entendre’ns.
La raó de ser de la llengua és,per tant, la comunicació. La seva pròpia adquisició
depèn del contacte amb altres persones quan som petits. A més, aquest sistema
oral que aprenem escoltant i imitant no només ens serveix cap enfora:
l’interioritzem, i és així com esdevé la veu de la consciència. Pensem parlant, i el
benefici més decisiu de l’aprenentatge d’una llengua és que ens fa humans: per
aquesta raó totes les llengües tenenel mateix valor.

La comunicació
La comunicació és l’intercanvi d’informació entre un emissor i un receptor.
Hem de distingir la comunicació humana com a transmissió d’informació i la
comunicació humana com a pràctica social.
La comunicació humana implica una relació entre persones; és a dir, allò que es
comunica no es pot separar de la persona que ho comunica, de la persona a qui es
comunica i dela situació en què es realitza l’acte comunicatiu.
La comunicació humana assegura la transmissió de coneixements, de la informació
i de l’experiència, i permet l’evolució i la perpetuació de la comunitat. En aquest
sentit, parlar de comunicació és parlar de relacions humanes, d’intercanvis socials o
de formes de cultura.

El procés de comunicació
En la comunicació intervenen elements diversos:
-l’emissor/a: és qui emet la informació.
El receptor/a: és qui rep i interpreta la informació.
El missatge: és la informació que s’intercanvien en forma de senyals o
signes lingüístics.
El referent: és la realitat (objecte, situació...) a la qual el missatge al·ludeix,
és a dir, allò de què es parla o a què es fa referència.
El codi: és el sistema de signes que l’emissor utilitza en l’elaboraciódel
missatge.
El canal: és el mitjà pel qual es fa arribar el missatge (l’aire, si parlem; el
paper, si escrivim).

Caldria afegir-hi encara altres elements no lingüístics: el context (la situació), les
circumstàncies, l’espai i el temps en què es produeix la comunicació.

Curs 2015-2016

Les funcions del llenguatge
Es pot definir la funció del llenguatge com cadascuna de les finalitats que elsparlants donen als enunciats en el moment de produir-los, d'acord amb la seva
necessitat comunicativa.
Les sis funcions del llenguatge deriven en els elements o factors que constitueixen
el procés de la comunicació. La consideració de les funcions del llenguatge pot
permetre una elaboració dels tipus de textos (classificació d'aquests segons el
predomini d'una o altra) i servir per a una anàlisiinicial de missatges de diversa
índole: literaris, publicitaris, científics, legals, etc.
-

Funció referencial: funció del llenguatge en la qual l’emissor informa
objectivament, sobre algun aspecte de l’entorn comunicatiu, de manera que
el missatge se centra en el context.

-

Funció expressiva: aquella que manifesta l’actitud, el sentiment, o la
intenció de l’emissor, de manera que el missatge secentra en ell.

-

Funció apel·lativa o conativa: aquella que impulsa el receptor a actuar
d’una forma determinada, de manera que el missatge se centra en ell.

-

Funció fàtica: aquella que manifesta la intenció de mantenir la comunicació
amb el receptor, de manera que el missatge se centra en l’establiment, d’un
contacte social per mitjà d’un canal.

-

Funció poètica: funció del llenguatge quepretén crear un efecte estàtic o
creatiu, de manera que el missatge se centra en ell mateix.

-

Funció metalingüística: aquella mitjançant, la qual es parla de la llengua
mateixa, de manera que el missatge se centra en el codi lingüístic.

Els signes

Curs 2015-2016

Per construir un missatge es fan servir signes, unitats extretes del codi que
emissor i receptor comparteixen. Tot signe consta...