Comunicación No Verbal
Knapp va definir la comunicación no verbal com una classe de fets comunicatius mes enllà de la paraula escrita o parlada. Aquesta es diferencia de la comunicació verbal perser la més important des de el punt de vista comunicatiu.
Es demostra que fins al 65-70% del total de la informació transmessa en qualsevol conversació entre dues persones, es de tipus no verbal,per això aquest coneixement és important per l’àmbit sanitàri.
Classificació del llenguatge no verbal:
Knapp suggereix set dimensions de conductes no verbals en relació amb la comunicació, les 4primeres categories son considerades les més importants i es descriuen en la majoria de tractats, les altres 3 es refereixen a l’aspecte físic i la personalitat de l’individu i al entorn que rodeja lasituació de comunicació, es consideren menors.
KINÉSICA: Estudi del moviment corporal.
Ex: Somriure quan tens un sentiment agradable.
Trobem diferents grups dins d’aquesta:
* Mirada:
*Contacte ocular:
Expressa desig de comunicar-se e interès de comunicar-se amb l’altre persona, per el contrari la falta de contacte ocular implica renunciar a la comunicació per falta d’interès en eltema, preocupació, disconformitat o desconfiança.
* Moviment d’ulls:
Moure rapidament els ulls, parpadejar o arrufar el nas, es dóna en situacions d’excitació o ansietat. Per el contrari, elmoviment lent dels ulls tendeix a indicar que l’individu esta recordant o reflexionant sobre quelcom.
* Humitejament ocular:
És un gest ambigu que depenent del context comunicacional potindicar, tant tristesa o alegria.
* Dilatació pupilar:
És un dels millors indicadors de que l’individu experimenta una situació d’alarma o que l’hi desperta un gran interès.
* Expressionsfacials:
* Somriure:
Tradicionalment s’associa a situacions de benestar i sentiments positius cap a una altre persona, sobretot si s’acompanya del manteniment del contacte ocular.
*...
Regístrate para leer el documento completo.