Comunicación

13 de maig de 1965
Nova York
Kitty Genovese recorria un carrer de l’acomodat barri novayorkí de Queens poc després
de les 3.00 am quan va ser atacada per un home. Malgrat els crits d’auxili que va proferir
i de que fins a trenta set persones van poder contemplar l’escena, essent testimonis del
succés, va ser assassinada i violada. Ningú va intervenir. Ni tan sols per trucar a la
policia. Nova ser fins molt temps després d’haver començat l’assalt que algú va trucar a
la policia. Quan ja era massa tard. Els mesos posteriors a la mort de Kitty Genovese van
donar lloc a interpretacions, anàlisis i estudis varis. Sobretot van ser reconeguts els
treballs de dos joves psicòlegs socials, que varen fer l’anàlisi de la tràgica mort de Kitty
Genovese al voltant de la teoria sobre laconducta de facilitació d’ajuda, Latané y
Darley (1970). Es va convertir en un cas que il·lustrava perfectament els condicionants
que intervenen en la prestació d’ajuda en situacions d’emergència. Com a cas
paradigmàtic i verídic suposadament va inspirar tota una saga d’experiments. Es van
dissenyar moltes situacions experimentals per tal de veure la disposició a ajudar dels
testimonispresencials. Winston Moseley, el seu assaltant, un home negre amb gairebé
trenta anys, casat amb una infermera i amb dos fills, treballava d’operari en una fàbrica.
El seu advocat defensor va dir que havia passat de ser una persona introvertida a ser un
maníac. El jutge el va descriure gairebé com un monstre. I els psiquiatres el van
considerar un malalt mental etiquetat com a esquizofrènic i va serpresentat al judici com
algú incapaç de aturar la seva inclinació a matar. Condemnat inicialment a la pena de
mort finalment se li va commutar a cadena perpètua. Quatre anys després d’estar en presó
va fugir en un trasllat. Abans de tornar a ser detingut i conduït a la presó va raptar i violar
una altra dona. Però això no acaba aquí. Tretze anys després de la mort de Kitty
Genovese, Moseley vaescriure un article en el New York Times relatant la història de la
seva vida d’una manera molt il·lustrativa i esglaiadora, on amb un estil àgil i intel·ligent
explica que s’ha llicenciat en sociologia, que ha comprès que la vida humana té un gran
valor i que l’home que va matar a Kitty Genovese ha deixat d’existir.
Us he volgut fer cinc cèntims ja que ha estat un cas molt comentat i que haservit
d’exemple en moltes ocasions per a la psicologia social. De tot allò que us comento al
tauler podeu opinar al fòrum el que vulgueu, no cal que sigui una idea o un pensament
brillant, només cal tenir ganes de dir quelcom. M’agradaria si més no que aquesta
assignatura us hagués servit per a alguna cosa més que per a tenir uns quants crèdits més.
Que gaudiu amb l’assignatura és tan importantper mi com ho és per a vosaltres. En
qualsevol manual de psicologia social trobareu citat el cas de Kitty Genovese. Va ser un
cas que donat el moment històric en que va passar va tenir molta repercussió (recordeu
que Kennedy va ser assassinat al novembre del 1963). Semblava que tota la societat
s'anava pel mal camí. Més de quaranta anys després encara se'n publiquen articles als
diarisrelacionades amb el cas de Kitty Genovese o del seu assaltant Winston Moseley.
Alguns articles posteriors han declarat que no hi va haver trenta-set persones
contemplant l'escena de de les seves cases.
Arrel d'aquest esdeveniment es va començar a estudiar la difusió de la responsabilitat.
Podríem dir que la responsabilitat és un procés creat socialment, una norma que es
difon amb el número depersones presents. Expliquem això més detenidament:
Podem posar les normes de responsabilitat com a exemple de naixement de normes
socials en contextos grupals. Aquest email us ajudarà també per a entendre millor el que
s’explica al mòdul 2.
Arrel d'aquest cas, particularment els estudis de Latané i Darley al 1970, han estat molt
citats. Latané i Darley van estudiar la passivitat davant una...