Comunicació

9.1.1. Comunicació en situacions de normalitat percebuda
Pel que fa a allò que es oportú comunicar:
• Informar sobre els controls i les mesures que es prenen per garantir la seguretat alimentària.• Donar visibilitat a tots els agents implicats en aquesta seguretat.
Pel que fa a la forma de comunicar:
• La informació que es transmet ha de ser percebuda rellevant pel receptor. Això suposaemfasitzar
les rellevàncies intrínseca, personal i social del missatge.
• La informació ha de respondre a preguntes, ha de resoldre problemes, ha de referir-se a qüestions
que inquieten, per exemple,el compliment de les normes higièniques en restaurants, bars
i espais de restauració col·lectiva, problemes en l’àmbit de la producció primària o manipulació
domèstica dels aliments —atès que sónels àmbits que desperten més interès.
• La informació ha d’interpel·lar directament els possibles receptors, fet que suposa personalitzar
la informació tant com sigui possible i adreçar els missatgespreferentment a poblacions diana
específiques.
• La transmissió de la informació resulta més eficaç si el missatge s’emet per diferents canals i
si és reiterada —en el cas que aquesta informació nosigui percebuda rellevant i que per tant
només atregui parcialment l’atenció—; la complementarietat de canals i la reiteració faciliten la
interiorització de la informació que no interpel·ladirectament.
9.1.2. Comunicació en situacions de crisi percebuda
En aquest cas, apareix un conjunt de consideracions generals que s’han de tenir en compte:
1. Evitar els missatges negacionistes: si unacrisi és percebuda, existeix per al ciutadà i els missatges
en contra d’una situació percebuda evident són mal valorats. En tot cas, el que s’ha de fer és
comunicar l’evidència contrària —si és quese’n disposa.
2. Evitar els missatges minimitzadors: en situació d’incertesa no existeixen els quasi problemes; la
minimització tendeix a generar sospites sobre el fet que hi ha quelcom més....