Comunicació

En un sentit històric podem afirmar que la retòrica antiga representa el Big Bang de la comunicació pública. Hi ha hagut cultures sense ciència ni filosofia, i d’altres que han fet sants i profetesdels seus mestres de vida. Però abans i fora de la tradició iniciada amb els grecs no hi havia cultura en termes que facin referencia a la vida moderna.

El pensament crític i el contrast de punts devista de la retòrica antiga es troben en la mèdul·la de la comunicació pública contemporània.

La retòrica no és un regal dels déus, ni els grecs antics persones superiors a nosaltres. Ja abansd’ells, en les cultures orientals de Mesopotamia i Egipte, trobem tècniques i reflexions cognitives que aporten a la nostre tradició científica i filosòfica les condicions per a transformar el Mediterranien una cruïlla de corrents culturals per a una diversitat d’activitats i coneixements de diversos pobles amb organitzacions socials i tradicions diferents.

El desenvolupament econòmic de lescolònies gregues orientals, una societat relativament oberta, mercantilista abans que feudal, favorable a les iniciatives individuals, i que incitava els seus ciutadans al coneixement racional i crític de larealitat, va permetre la idea de progrés i la reforma moral del coneixement.

Les diferents escoles de pensament avancen alhora que el model de conducta humana, que busca la perfecció i imposa unordre racional en la convivència social mitjançant la cultura, la moral i la política.

Grècia és a lo llarg del segle V abans de la nostre era l’epicentre de la cultura clàssica. La vida i elpensament grec es centren en la democràcia atenesa i el període dels grans sofistes, els anomenats professionals del saber. En aquell temps l’educació del ciutadà era una necessitat social per a la vidapública, en que mitjançant la dialèctica política i la retòrica s’escollien als més capacitats en l’art de persuadir.

Aquests dos aspectes, l’educacional i el polític, són els que veritablement...