Comunise I Anarquisme

Introducció

A la segona meitat del segle XIX, dos moviments, fruit dels profunds canvis en la societat i en les estructures d’aquestes, generats a Europa durant la Revolució Industrial i on es van estendre fins a l’actualitat, van aparèixer a l’escena política i social del moment com a fenòmens critico-analítics i alternatives d’aquesta evolució europea. Ambdós moviments, el Comunisme, primer,i l’Anarquisme, posteriorment, van ésser dues propostes per a la reestructuració d’una societat que vivia una època de incerteses socials i de creixements en les desigualtats econòmiques i de poder dels països industrialitzats.
Durant aquest treball ens proposem presentar dites corrents, analitzar-ne les seves ideologies i fer-ne un seguiment de la difusió i l’evolució.

Comunisme iAnarquisme
El primer d’aquests moviments, forma de pensament sorgida l’any 1847 a partir de l’obra conjunta de Marx i Engels anomenada el Manifest Comunista, va ser la base sobre on va anar evolucionant tot el moviment socialista. Des del punt de vista social i econòmic, el comunisme consisteix en una associació i col·lectivització dels mitjans socials de producció per part de la comunitat amb unrepartiment equitatiu segons necessitats dels bens, mitjançant una participació directa de les persones en una comunitat i en la organització d’aquesta. El comunisme acaba amb la divisió del treball i els diners i, el més important, pretén acabar amb el que Marx anomena “Guerra de Classes” o “divisió”. Des del punt de vista polític, el comunisme pretén la suspensió del model capitalista i la creaciód’aquest nou model basat en la cooperació i el final de les diferències entre classes socials.

El segon, l’anarquisme, es una forma de pensament sorgit d’un conjunt d’idees filosòfiques i polítiques que parteixen de les bases comunistes i que van en contra de qualsevol tipus d’autoritat jerarquia o control social que s’imposi a l’individu, ja que són considerades innecessàries i perjudicials peraquest, car priven la seva llibertat, idea i necessitat imperativa per als teòrics anarquistes. Es centra en l’individu i en la crítica de la relació que aquest té amb la societat on, per necessitats pròpies d’organització, aquesta pot ser duta a terme sense cap força represora ni estructurada jeràrquicament, és a dir, per pròpia voluntat de la persona. L’objectiu primordial de l’anarquisme ésl’abolició de l’estat a partir d’un canvi social que ha de portar cap a una societat lliure on s’aboleixi la propietat privada i es sulocionin les desigualtats.

Entre aquests dos moviments, destacarem breument les semblances i diferències principals per a fer-los més entenedors.
Per començar, tots dos moviments volen alliberar la classe treballadora de la classe dominant, és a dir la classe burgesa,de la manera que sigui necessària i no descartant la violència, amb la finalitat d’obtenir una societat més igualitària al instal·lar-se el poble o proletariat al capdavant de la organització del mateix, entenent així que el poble serà el millor i més equitatiu governant per a ell mateix. Per obtenir aquest alliberament de la classe treballadora els dos moviments creuen que han d’eliminar laclasse burgesa i això també comporta que s’hagi de destruir el sistema capitalista, tot i que tindran visions diferents de com això s’ha de fer. L’ultima semblança entre els dos sistemes és la col·lectivització dels medis de producció per tal d’eliminar la propietat privada i en benefici de la societat en comptes del dels industrials i burgesos.
Per molt que els objectius d’igualtat i llibertat per alpoble siguin compartits i principals en tots dos casos, hi ha moltes més diferències que semblances entre comunisme i anarquisme. Per començar, els anarquistes creuen que la participació en la vida política no és justa, ja que seria posar-se al nivell de la burgesia i per això no s’hi hi impliquen; de fet, la aboleixen i impossibiliten amb la creença de la necessitat de la supressió de...