Comunisme

El món del comunisme

03/06/2010
HISTÒRIA

1. La Unió Soviètica després de Stalin.
La desestalinització i els primers anys de Krusxov
Després de la mort de Iósif Stalin el 5 de març de 1953, el traspassat dictador seria finalment succeït per l'ascendent Nikita Khrusxov com a secretari general del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica. Pel seu costat, Gueorgui Malenkovseria designat com a nou President soviètic.
No obstant això, durant el període immediatament posterior a Stalin, la figura central era l'antic cap del repressiu aparell de seguretat, Lavrenti Bèria. Bèria, tot i al seu notori historial criminal com a mà dreta de Stalin dins del terror estatal llançat per aquest, inicià un procés de relativa liberalització, incloent la posada en llibertat d'algunspresos polítics.
Però altres membres del lideratge col·lectiu o "col·legiat" temien, menystenien i, fins i tot, odiaven a Bèria pel seu paper durant el règim estalinista i, amb el recolzament dels oficials superiors de l'Exèrcit Roig, van aconseguir detenir-lo i "executar-lo sumàriament". En el període posterior a Bèria, Nikita Khrusxov emergí ràpidament com la figura clau i dominant. El noulideratge del règim soviètic declarà una amnistia parcial per a alguns presoners polítics, anuncià retallades de preus i relaxà les restriccions sobre els petits lots privats dels agricultors i els grangers. La seva posterior desestalinització va comportar una notable reducció dels camps de treballs forçats i del paper que aquests representaven a l'economia soviètica. Durant el curt període delideratge "col·legiat" o "col·lectiu", Khrusxov va anar elevant ràpidament la seva posició.
Durant el tancament del XX Congrés del Partit Comunista soviètic, el 25 de febrer de 1956, Khrusxov pronuncià un "discurs secret" (car inicialment només estava destinat al seu limitat auditori), que va acabar commovent als seus oients, al denunciar l'estil de govern summament dictatorial de Stalin, arribant a seren alguns moments tirànic, a l'hora que criticà el culte a la personalitat que, "com si hagués estat un déu", havia tingut en vida el traspassat líder. Entre d'altres coses, el nou líder agregà que "els ucraïnesos havien evitat aquell destí (referint-se a les deportacions massives) només perquè eren massa (uns 40 milions) i no hi havia on enviar-los". També va atacar als crims comesos pels socispolítics més propers al dictador. L'impacte que aquests comentaris tindrien sobre la política i el poble soviètics van ser enormes, i serien una fita molt important en el procés de desestalinització (quan ja havien passat 3 anys de la mort de Stalin). Per un altre costat, el devastador discurs va tendir a eliminar les restes de legimitimitat que encara tenien els seus rivals estalinistes, la qualcosa permeté al propi Khrusxov consolidar el seu poder.
Després, Khrusxov suavitzà les restriccions sobre els presos, tant que la població estimada als camps de treball forçat dels gulags va minvar des d'uns 13 milions al 1953 (any de la mort de Stalin) a "només" 5 milions a 1956-57 (període en el que el nou líder aconseguí consolidar el seu poder).
L'era de Khrusxov es caracteritzà per unrelaxament de la censura, que arribaria a ser conegut com el desgel .

Això implicaria un complex gir en la vida cultural i, en menor mesura, política i econòmica de la Unió Soviètica. Això va incloure una relativa obertura i contacte amb el "món exterior" (és a dir, els països no-comunistes), així com la inclusió de noves polítiques socio-econòmiques que van intentar posar èmfasi en la moltpostergada producció soviètica de bens de consum, permetent un cert increment en el nivell de vida i, per tant, contribuint al creixement econòmic en general. En aquest nou ambient, es "toleraven" algunes crítiques "subtils" o "tèbies" a la societat soviètica (i indirectament, al règim polític-econòmic), i els artistes ja no necessitaven sempre de l'aprovació oficial explícita (tot i que a la URSS...