Concepcions filosofiques

FILOSOFIA
U5. Concepcions filosòfiques de l’ésser humà.
Definició de ésser humà: L’ésser humà es caracteritza per estar dotat d’una intel·ligència simbòlica i social, que processa informació que li permet: comunicar-se, dirigir el propi comportament, crear manifestacions culturals que introdueixin canvis en la manera d’utilitzar la seva pròpia intel·ligència, i en la seva relació amb l’entornsocial i físic.
Els ésser humans sempre s’han fet preguntes sobre ells mateixos, han creat llenguatges, religions, tècniques; han elaborat explicacions de la realitat, manifestacions artístiques, formes d’organització social.
La filosofia autobiogràfica: esforços individuals per respondre les qüestions fonamentals de la vida, del coneixement o de la realitat.
La filosofia sistemàtica: fareferència a aquelles afirmacions o teories que estan fonamentades amb la fermesa suficient per poder afirmar que superen el mer interès biogràfic, i tenen validesa universal.
Les teories religioses: es basen en creences la veritat de les quals no pot demostrarse racionalment. Les grans religions han defensat l’especial dignitat de l’ésser humà.
* Religió oriental: valora l’ésser humà per sobre detotes les coses. La naturalesa agermana tots els humans però les seves accions els separen. El seu objectiu es eliminar el mal i permetre que els humans retornin a l’estat natural.
* Religió hindú: l’ésser humà és el lloc en què es manifesten els déus. Atman, el suprem esperit, habita en tots els humans, és l’energia que els fa existir. La finalitat de l’ésser humà consisteix a alliberar-sede les limitacions corporals i unir-se a aquest esperit que és fora i dins seu.
Les teories filosòfiques: han de justificar-se racionalment si pretenen tenir validesa universal. Els seus principis són que l’ésser humà és
* Un ésser racional, per tant, la raó és la característica fonamental i la que el defineix.
* Un ésser social, només existeix dins les relacions.
* Un ésser lliurei per tant moral.
* Un ésser metafísic. Necessita trobar sentit a la seva vida.
Filosofia grega: l’ànima era la forma organitzadora del cos, l’ànima humana era racional. La voluntat és el “desig guiat per la raó”.
Filosofia medieval: ésser humà com a animal racional. L’ésser humà es compon d’un cos i d’una ànima espiritual. La raó era una participació de la intel·ligència divina.
Filosofiamoderna: va fer de la raó el senyal d’identitat de la humanitat, i va xifrar en la raó totes les seves esperances i possibilitats.
Segles XIX-XX: va sorgir l’anomenat irracionalisme filosòfic es van reivindicar unes altres facultats humanes.
La voluntat, el desig, la capacitat d’actuar de prendre decisions. La raó sense la voluntat no és res; es tan sols una possibilitat.
FILÒSOFS:
SigmundFreud(1856-1939): La seva aportació va consistir a afirmar que l’ésser humà no es mou únicament per principis racionals, sinó que en tota la persona hi ha una part irracional i fins i tot inconscient, que juga un paper rellevant en la configuració de la seva personalitat.
Karl Marx(1818-1883): L’ésser humà com un ésser que transforma, produeix, fabrica la realitat. Són les transformacionsmaterials, laborals i econòmiques les que mouen el món i generen els valors i les idees.
La raó ja no és la instància suprema i definitiva de la humanitat. Depèn de les relacions materials amb les quals les persones es relacionen amb el medi. L’essència de l’ésser humà consisteix en les relacions que manté, entre d’altres coses, amb el seu treball.
Friedrich Nietzsche(1844-1900): La seva concepció esconeix com a vitalisme irracional, és a dir, que defensa que el punt de partida per entendre l’ésser humà és la seva pròpia vida. És un representant perfecte de la filosofia autobiogràfica.
La vida es regeix per la voluntat de poder, que és el desig o impuls de viure, però no de qualsevol forma, sinó de viure amb el màxim de potencialitats vitals possibles. La vida no es regeix per principis...