concepte i esquema de cultura

1
§.1. Concepte i esquema de la cultura.
Una societat és un conjunt d'individus que comparteixen una mateixa cultura. Una cultura és un
conjunt de regles apreses. Aquestes regles socials es divideixen en tres tipus: regles tècniques,
institucions i sistemes de creences.
Les regles tècniques són instruccions sobre com realitzar una acció per a aconseguir una
finalitat emprant determinatsmitjans o recursos. La major part de regles socials són regles
tècniques. Per exemple accions les quals fem habitualment i que segueixen un procés: escriure,...
Les institucions són regles que regulen la comunicació i les relacions entre subjectes. Les
institucions es divideixen en: a) usos socials i costums i b) normes jurídiques.
Els usos socials i costums inclouen les regles d'educació,d'urbanitat, de vestir, les modes,
etc. Són exemples habituals: saludar i les formes de menjar. Els usos socials i els costums
determinen la “normalitat” en un grup. Cada grup té de fet la seva sub-cultura on es
realitzen processos de poder i d'exclusió. Aquestes normes estan implícites en les relacions
humanes (en el marc de cada grup, en les relacions inter-personals, en els grups primaris).
Perel contrari, les normes jurídiques són explicitades i formen el dret positiu (estan
determinades a les organitzacions, en les relacions econòmiques, en les relacions
polítiques).
Les normes jurídiques són regles que prohibeixen, obliguen o permeten una acció en una
situació concreta. Una norma jurídica té la funció de regular un conflicte determinant, que
parteix de la consideració de la partque té prioritat en els seus interessos o drets. Les
normes jurídiques s'apliquen de forma coactiva, mitjançant sancions que, en la societat
actual, poden ser privació de llibertat, multes, treball social, etc. Que les normes jurídiques
s'apliquin o s'imposin de forma coactiva (obligatòria) significa que s'apliquen mitjançant la
violència (violència no significa aquí agressió física sinó queté un significat més ampli com
obligar a algú a fer alguna cosa que no faria). En aquest sentit, Max Weber defineix a l'Estat
com “el monopoli legítim de la violència”.
Els sistemes de creences es refereixen al “món simbòlic” que ha conformat una societat, com
succeeix en la nostra societat amb els diferents àmbits de racionalitat col·lectiva (la ciència, el
dret, l'art, la filosofia, etc).“Sistemes de creences” és el terme per a referir-se a les regles de pensament sobre el que es
considera real o vàlid en un moment històric. Des de de aquest punt de vista cada moment
històric té la seva racionalitat.
Els sistemes de creences tenen dues funcions: a) oferir una interpretació de la realitat (del
món extern i del món intern), i b) possibilitar la conformitat interna amb les normes(l'acceptació de l'autoritat1 i la creació de legitimitat o validesa del poder polític).
Podem representar aquest nivell de la cultura com si estigues format per dues parts: a) una
superfície de creences consensuades (equivalent al sentit comú) i b) amplies zones amb
temes en discussió (racionalització) en els diferents àmbits de racionalitat col·lectiva (la
ciència, el dret, l'art i lafilosofia).
1

L'autoritat es defineix com la capacitat reconeguda per a donar ordres.

2
Els diferents àmbits de racionalitat provenen d'un àmbit cultural originari que és la religió.
§.2.El Dret.
(2.1) (Sobre l'origen de l'Estat)
L'autoritat de l'Estat no s'exerceix només per la força sinó que requereix d'una legitimació.
Històricament, quan el poder polític es va concentrar en la figuradel rei, la primera
fonamentació o justificació del poder polític va ser religiosa: el poder hereditari i tradicional del
rei provenia de Déu.
La primera teoria moderna sobre l'Estat és la de Hobbes (1588-1679). El poder polític prové dels
individus mitjançant un hipotètic contracte social amb la finalitat d'aconseguir la utilitat general.
Se suposa que abans de “l'estat de civilització”...