Conceptes prejudici, estereotip i discriminació

PREJUDICI, ESTEREOTIP I DISCRIMINACIÓ


1. Conceptes de prejudici, d'estereotip i de discriminació

La definició d'aquests tres conceptes té una importància cabdal per a entendre com naixen els conflictes lingüístics i es relacionen amb el vessant sociològic de la llengua. Sense un correcte enteniment dels pressupòsits o sobreentesos d'ús corrent en la vida quotidiana -sobretot en elsmitjans de comunicació i en el món acadèmic i legal-, es corre el perill d'alimentar més encara els prejudicis i els estereotips més comuns i, per tant, justificar -tot i que probablement des de la inconsciència- la discriminació, en aquest cas lingüística.

Ara bé, tot i que aquest punt se centra en l'estudi dels prejudicis, estereotips i discriminacions lingüístiques, no s'ha d'oblidar queaquests fenòmens afecten tot el sistema de valors socials: des de la diferència de sexe fins a la racial, passant per la religiosa i fins i tot la tecnològica (comença a haver-hi una discriminació de facto en determinats ambients envers als anafalbets tecnològics). Si llegim els currículums escolars o la mateixa Constitució Espanyola, totes aquestes discriminacions s'han de treballar a l'aula per tald'evitar el seu arrelament en el sistema de valors dels alumnes.

Respecte de les llengües, però, la inconsciència amb què els parlants actuen respecte de la seua llengua o la dels altres és un dels motors més potents de difusió dels prejudicis i la discriminació lingüística. Així, més endavant es proposa la presa de consciència, el coneixement científic i objectiu, com un dels elementsindispensables per trencar el cicle prejudici - estereotip - discriminació.

Aquesta inconsciència generalitzada la provoca la naturalesa mateixa del coneixement humà, com explica molt clarament Tusón (2001), que crea les generalitzacions -els estereotips- per tal d'homogeneïtzar la diversitat de la realitat:

En totes les llengües hi ha els noms comuns com, per exemple, arbre. Els noms comunsens simplifiquen l'existència perquè és evident que un om, un pi, una perera i un roure són coses ben diferents. Més encara, aquesta perera en un camp de pereres és diferent d'aquella perera solitària al jardí d'una torreta on algú passa els caps de setmana. Tots dos, però, són arbre: una simplificació monumental. Ara bé, les llengües (que són una meravella) ens permeten fer els honors a lacomplexitat i a la singularitat de persones i de coses. I puc dir: La perera llimonera, la segona de la cinquena filera del camp, fa unes peres talment com les d'abans. I d'aquesta manera hem reconegut la singularitat d'una perera i l'hem rescatada de l'anonimat del nom comú. () Des d'alguna perspectiva, doncs, els noms comuns són tòpics o estereotips lèxics; però els noms propis i la sintaxi ens obrenles portes de la complexitat perquè la perera pot ser singularitzada amb determinacions i complements de tota mena, com hem fet abans.

Gràcies a aquest exemple, es pot entendre molt millor la definició d'estereotip que
apareix en l'Enciclopèdia Catalana:

"Conjunt d'idees que un grup o una societat obté a partir de les normes
o els patrons culturals prèviament establerts."

Per tant,un estereotip es forma en la ment dels parlants en la mesura que es troba
inserit dins d'una societat, la qual, amb el seu 'comportament', ofereix unes pautes d'actuació per a cadascuna de les situacions en què un ciutadà es veu involucrat. Entraríem, doncs, en el terreny d'allò que és políticament correcte o incorrecte segons cada societat.

Si, per exemple, al Japó resulta inadequattallar el torn de paraula a una persona més major o en la societat àrab una dona no pot intervenir en una conversa sense que un home no li done peu a parlar, els parlants d'aquestes cultures desenvoluparan l'estereotip que els majors i els homes respectivament tenen un major pes social que els joves i les dones. I els occidentals, al seu torn, pensaran que aquestes cultures actuen massa estrictament...