Conceptes

Literatura: Conjunt de la producció literària d’una època o d’una regió.
Emissor :és qui parla o escriu.
Receptor:qui escolta o llegeix.
Missatge: es l’ informació que envia l’emissor al receptor
Context:  son les coordenades que situen l’acte.
Referent: és la realitat extralingüística a què fa referència el missatge.
Codi: la llengua que usa el missatge.
Canal: és el medi físic a travésdel qual es transmet el missatge.
Connotació: es el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula.
Al•literació: repetició en un vers d’uns mateixos sons vocàlics o consonàntics.
Onomatopeia: ús de sons per imitar sorolls
Hipèrbaton: Canvi de l’ordre de mots o de les lletres d’un mot
Asíndeton: supressió d’elements que servirien usualment d’enllaç.
El•lipsi: omissiód’algun element de la frase
Polisíndeton: consisteix en la utilització de conjuncions  innecessàries.
Sinonímia: acumulació de sinònims.
Epítet: Ús d’adjectius innecessaris.
Anàfora: repetició d’una o més paraules a l’inici de la frase o del vers.
Epanadiplosi: Començar i acabar una frase amb la mateixa paraula.
Joc de paraules: Repetir en una frase, en ordre invers, els elements de l’altra.Paronomàsia: Joc de paraules que consisteix a utilitzar dues paraules de sons semblants, però de significats diferents.
Sinestèsia: Joc de paraules que consisteix a desplaçar un adjectiu d’un camp sensorial a un altre.
Antítesi: Fer se
rvir paraules de significat oposat.
Paradoxa: Consisteix a unir dues idees que, en principi, semblen irreconciliables.
Oxímoron: Contrast que es forma acostantdues idees oposades.
Gradació: Una sèrie significativa ordenada de menys a més o de més a menys.
Hipèrbole: Exageració en la presentació de la realitat que es vol presentar.

Ironia: Expressar en to de burla, el contrari del que es vol comunicar.

Comparació: Consisteix en comparar el terme real amb l’objecte poètic exigeixin el com.

Metàfora: La metàfora és igual que la comparació peròsense el com.

Metonímia: és la relació entre significats basada en una relació de contigüitat.

Interrogació retòrica: Pregunta que no necessita resposta perquè es dóna per suposada.

Apòstrofe: Invocació a éssers reals o imaginaris.

Personificació: Donar qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes.

Èpica: narració de fets històrics des d'una perspectiva heroica.

Lírica:poesia en la qual predominen la subjectivitat, els tons afectius i sentimentals i emotius.

Vers: mesura sil·làbica.

Ritme: unitats o peus rítmics

Rima: és la coincidència d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat
Rima assonant: A partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics.
Rima consonant: A partir de la darrera vocal tònica coincideixen totsels sons de determinats versos
Rima femenina: versos acabats en paraula plana o esdrúixola.
Rima masculina: versos acabats en paraula aguda.
Rima falsa. rima que és aparentment consonant, però que en determinades modalitats és assonant.
Rima interna. La que es produeix entre el final del vers i algun mot del seu interior.
Versos lliures. No segueixen cap tipus de pauta
Art major: són aquellsversos que tenen més de set o vuit síl·labes.
Art menor són aquells versos que tenen vuit o menys síl·labes.
Estrofa: conjunt de versos
Prosa poètica: és l'escrit que conté elements propis de la lírica dins un text narratiu o descriptiu
Caŀligrama: és un tipus de poema visual.
Sinalefa: unió en una sola síl·laba mètrica de la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent .Elisió: supressió, en determinats casos, de dues vocals en contacte o reducció en una sola
Hemistiqui: és cada una de les parts que té un vers que tingui cesura.
Sonet: Són catorze versos d’onze sil·labes organitzats en 2 quartets y 2 tercets.
Himne: és una composició de to solemne destinada al cant.
Oda: és un poema extens amb un to elevat i solemne com el de l'himne,però és més...