Concili De Frankfurt

EL CONCILI DE FRANKFURT (794)

(Història de l’Església)


1. EL CONCILI
El 1 de juny de l’any 794 es va reunir a Frankfurt, convocat per Carlemany (742-814), un gran Concili de bisbes dels territoris integrats al regne Carolingi, o com diu Hubert Jedin: “un Concili general d’Occident”.Tenia com finalitat entre altres coses, donar resposta al segon Concili de Nicea, convocat perl’emperadriu bizantina Irene (752-803), amb la finalitat de donar resposta a dos grans temes teològics i de política eclesiàstica : la doctrina sobre les imatges (la iconoclàstia), del segon Concili de Nicea (787), i la qüestió del Adopcionisme; que els desenvoluparé més endavant.
Segons el testimoni dels contemporanis, hi eren presents dos representants del papa Adrià I(772-795), Teofilacte i Esteve; itambé van assistir quasi tots els bisbes de la major part de l’Església llatina i de Anglaterra, molts abats, eclesiàstics, regulars i seglars; també, sembla que hi eren presents clergues enviats per Alfons II (765-842), rei de Astúries que tenia en aquells moments el centre de poder a Oviedo, volem significar d’aquesta manera la seva independència de la autoritat del metropolita Elipando deToledo (717-808) a qui se’l reconeixia com màxim defensor del Adopcionisme. Podem reconèixer l’assistència de Benet d’Aniana (750-821), amb alguns dels seus religiosos, entre els quals Ardó Smaragdo ( Esmaragde) (segona meitat del s.VII-843) , també hi era el abat Aniá de Caunes.
El fill de Carlemany, Lluis el Pietós (778-840), sembla segons diferents autors, que també estava present, ja que pare ifill, van celebrar junts la Pasqua i no torna a aparèixer altre cop per Aquitània, on governava amb dificultats, fins la primavera del 795.
Aquests temes que he citat (Adopcionisme i Iconoclàstia) no van ser els únics tractats en aquest Concili, sinó que es resolgueren problemes civils a que se sotmetien els eclesiàstics, com per exemple el afer de Tassiló III de Baviera (742-794) la reformamonetària, la administració de justícia, etc.
El Concili va ser presidit per el propi Carlemany, qui tingué la primera i darrera intervenció en les discussions teològiques; amb elles, es condemnar al les decisions del Concili de Nicea com a no ecumèniques, però el papa Adrià I no va revocar aquest reconeixement i es negà a excomunicar a l’Emperador Bizantí, que es el que li reclamava Carlemany.
Elproblema, doncs, venia de anys anteriors, set en concret, que es quan es va celebrar el segon Concili de Nicea del 787. Aquest va condemnar la iconoclàstia i va obrir les portes a un atansament entre el Pontificat i el Imperi roma d’Orient, que no podia ser ben vist per Carlemany.
La decisions que es prengueren en aquest Concili de Nicea, les actes conciliars, van ser conegudes a Occident permitjà d’una defectuosa traducció del grec al llatí i donaren peu a llargues discussions dins la cort carolíngia i les seves conclusions es plasmarem en importants documents per al estudi de l’ ideologia del emperador Carlemany i del seu entorn, els Libri Carolini, dels qui es creu que el seu redactor va ser Teodulf d’Orleans (750/760-821).
Aquests documents, anomenats capitulars, era el sistema decomunicació entre el rei i el seu poble i un dels principals mètodes del seu govern. Dividit en “capitulas” es pot identificar la figura del rei com màxim responsable de la seva formulació, i dona ja ha entendre l’existència d’una idea imperial ja concebuda dins la cort carolíngia, resultant aquests capitulars un instrument necessari per la transformació de la societat carolíngia en virtut de lainstauració d’un Imperi cristià. Així, doncs, ordenàvem qualsevol aspecte i estament social d’aquell temps: la reorganització i reforma de l’Església, la vida de les comunitats religioses, la unificació de la litúrgia, la disciplina, la observança de la regle benedictina, el establiment d’una jerarquia eclesiàstica, la correcció del llatí i de la Bíblia, la ordenació de la justícia i de les...